Mentides

2011-07-05T13:58:00.002+02:00

T'enyoro moltíssim........

El Cirerer

2011-02-22T12:53:00.002+01:00

Una vida nova al jardí, amb la pell lluent i plena de ganes de florir. Amb les arrels en terra ferma i el sol dibuixant reflexes a cada branca...

La fortalesa del seu tronc acceptarà la poda i agrairà les cures de les mans que el van plantar. Florirà cada primavera sota la mirada càlida dels nostres records, que identificaran el seu moviment amb el suau balanceig d'aquells cabells negres.

I les cireres ompliran el buit que tenim a l'estòmac amb la dolçor característica que evoca aquell somriue...

Tinc ganes de veure com creixes.

Tinc ganes de veure't de nou.

APPLE PIE!!!

2011-02-06T15:17:00.004+01:00

Si si... la vi en uno de los muchos blogs de cocina que sigo y no he podido resistirme...

Muy fácil de hacer, y queda buenísima!! Eso si, tiene que gustaros la manzana al horno, porque es básicamente eso...compota dulce y suave de manzana.

La receta la vi en el blog de "Ana en la cocina" y está muy bien explicada. Como yo no tenía mermelada de manzana, hice compota y le añadí algo de mermelada.

Ingredientes:

- 5 manzanas

- 1 paquete de masa brisa

- 2 cucharadas de mermelada de albaricoque

- La yema de un huevo

¿Cómo se hace?

- Coger 3 manzanas y quitarles la parte de arriba que envuelve el rabito. Poner en un plato con un poco de azúcar por encima y al microondas durante 8-10 minutos.

- Una vez listas, separar la carne de la manzana de la piel y mezclar con la mermelada de albaricoque. Reservar.

- Untar el molde con mantequilla y poner la lámina de brisa encajada en el fondo. Cortar las partes que sobresalgan del molde, amasarlas y pasarles el rodillo hasta que quede un círculo finito.

- Rellenar la base del molde con manzana cruda cortada a láminas gruesas. Cubrir con la mezcla de compota y mermelada. Hacer una segunda capa de manzana y mermelada.

- Cubrir con el círculo de masa que hicimos con los recortes y barnizar con yema de huevo.

- Al horno: 30 minutos a 170 grados.

Y LISTO!!

Campo base: Respumoso

2011-01-25T21:26:00.006+01:00

La verdad... todavía no tengo claro si se trata del Valle de RESPUMOSO o RESPOMUSO!!!

El caso es que repetimos valle..(hace ya dos semanas.....) y cómo cambia de verano a invierno!

La subida para mi gusto, demasiado resbaladiza... luego visto en fotos parece que hice un poco el gilipollas pensando que me caería... PERO ES QUE ERA HIELO!!!

Todo el camino persiguiendo el sol...menudo frío hacía en la sombra.

Recuerdo el gustazo de quitarme el forro al llegar al solecito y mi sorpresa al no ver el lago...Dicen que está helado y que ya han pasado esquiando por encima, pero yo tengo bastante con verlo de lejos... No me gustaría nada comprobar que, en realidad, el hielo es solo una fina capa de escarcha!

Los hermanos Fdez me abandonaron en el campo base a las 7 de la mañana para ir al Balaitús. Y la verdad, decían que nadie había pasado la brecha Latour por la cantidad de nieve que acumulaba, pero ahí estaban "els aboserats", esta vez con cuerda, para hacerse la foto en la cumbre.

Mi casco ha estado en el Balaitús!! Cuenta como cima para mi??

Me encanta este refu y este valle.

Blanco y negro

2010-12-03T13:19:00.003+01:00

Más de un mes sin escribir... Y es que es el tiempo que llevo totalmente desconectada del mundo. Y la razón? Mi casa. Una mudanza es un engorro, pero haría 20 mudanzas seguidas con tal de no tener que reformar nunca más un piso... que estrés, que nervios, que dolor de cabeza, que agenda más llena...

Aun así, parece que sobreviviremos y hoy es un día muy feliz, porque veo la luz que entrará por las ventanas de nuestra casa y veo los colores que llenaran el comedor y vi la foto que nos recibirá cada día.

Esta mañana empezaba a ver el final de esta agonía, porque no tiene otro nombre, y me apetecía mucho pasar este día escuchando recuerdos. Así que recordé a mi pianista, y cómo había hecho tantísimas veces, volvió a despertar el movimiento de mis dedos y las ganas de acariciar las teclas intentando sacar un sonido lejanamente parecido a su música.

Así que decidí rescatar mi instrumento y llevarlo conmigo. Así que decidí darle una tercera (o cuarta?) oportunidad. Así que ahora en casa seremos tres.

Realmente hay músicas que te despiertan por dentro.

Queralbs - Comadevaca - Núria

2010-10-19T12:19:00.008+02:00

Cap de Setmana "fresquet"...Sort que vam canviar d'opinió i la tenda es va quedar a casa. El refu molt maco, però amb un menjador MOLT petit, ens va fer d'aixopluc la nit de dissabte.

Una ruta molt maca. El tarm d'anada de Queralbs a Comadevaca es fa gairebé tot pel fons de vall, fins que comença la pujada (900m de desnievll aprox) que ens deixa al pla del refugi. Bones vistes del nevat Bastiments al fons de la vall i els petitonet Balandrau i Torreneules.

La jornada de l'endemà és molt més suau. Tot i que sembla més llarga, gairebé no hi ha desnivell i tot el camí dels Enginyers creua els lloms de les muntanyes per la seva cota més alta. Això ofereix unes vistes maquíssimes durant tot el trajecte.
Oju! En tombar l'última corba del camí abans d'arribar a Núria, pot fer MOLT VENT!!

I déu ni do el fred que feia al principi del dia...

Una caminadeta molt tranquila i perfecte per conèixer una mica la zona.

Terra de Meigas...

2010-09-21T10:00:00.003+02:00

Rincones de Galícia...

Playas, rocas, el océano, mucho pulpo y buen descanso.

Y unas pocas fotos.

Robiñera (3003m)

2010-09-09T18:15:00.001+02:00

El día de descanso en el campo base nos sentó de maravilla. Así que a la mañana siguiente subimos hacia los lagos de la Munia, con intención de disfrutar de una noche de acampada y subir el Robiñera.

Subimos por el barranco de Petramula, un valle muy bonito, que insinuaba la muralla del Monte Perdido a medida que ganábamos altura.

Llevaba 1 semana queriendo probar esta cosa llamada macarrones a la carbonara precocinados. No están mal a 2500m, pero en el fondo de los valles unos macarrones caseros les ganan la partida.

Montamos el campamento en medio de Marte, y la luna nos ahorró las pilas del frontal. Aunque para dormir debería poder apagarse.....

Nos levantamos, desayunamos y para arriba. Mis piernas empezaban a notar la práctica inusual de sumar metros y el último trozo fue bastante pesado.

Pero llegamos arriba!! Mi segundo 3000!! Vaya... le voy a coger el gustillo a esto.

La bajada hasta el coche es eterna, pesada y sin tregua. Pero un bañito en el río quita todos los males acumulados.

Respumoso - Panticosa

2010-09-07T14:42:00.000+02:00

La bajada de la Gran Facha nos dejó una tarde para descansar y contar las horas. Y también para decidir la ruta del día siguiente. La primera opción eran las Frondellas, pero alguien nos comentó que eran algo complicadas para quien no tiene experiencia. Así que optamos por la segunda opción: travesía desde Repumoso hasta Panticosa.

El ventarrón que hizo durante toda la noche y la posible caída de lluvias casi nos hacen cambiar de planes. Pero por suerte, al amanecer nos levantamos decididos después de dar varias vueltas sobre la esterilla deshinchada.

Y elegimos bien, el día fue espectacular y el camino mereció la pena. Cruzamos por el collado de Piedrafita (el más alto del Pirineo? Lo comprobaré) y flanqueamos el ibón de Tebarray, encajado en medio de montones de guijarros esquistosos.

Cruzamos el collado de los infiernos y alguno los subió, cruzando la marmolera. De bajada, recorrimos el valle de Panticosa.

Ibones azules, embalse de Bachimaña y llegada a los Baños.

Un trocito del GR-11 un poco pesado al final. La bajada desde los ibones azules hasta los baños de Panticosa se hace eterna y las rodillas empiezan a quejarse.

Un par de días de descanso en el campo base de Labuerda nos vendran de maravilla para recuperar fuerzas y planear la próxima....

....

Gran Facha (3006m)

2010-09-05T10:48:00.002+02:00

Objetivo: subir mi primer 3000 y pasar una semana por Pirineos.

Para ello, montamos el campo base cerca de Respumoso (o Respomuso, según el mapa).

El elegido fue el Gran Facha

Desde casita veíamos el lago de Respumoso, encantador.

Todo muy acogedor

Caminitos entre prados...

Imágenes curiosas para los 2500 m.

Ya queda poquito!

Y por fin llegamos a la cima.

Mi primer 3000 conseguido!!!

5 días por Noruega...

2010-08-30T11:08:00.007+02:00

Noruega se resume igual de rápido que se ve: es precioso, pero algo repetitivo. Allí adonde vas hay agua y montañas. Quizá sería más interesante y curioso poder hacer una ruta de Sur a Norte (o viceversa).

A destacar la cantidad de ferries que es necesario coger para moverse por el país, lo rematadamente lentos que conducen (no pasan de 60; 80 en autovías) y esa curiosa prohibición de "no se vende alcohol a partir de las 6 de la tarde". Una invitación al botellón y a las bodegas caseras repletas de cerveza? Supongo que eso y una gran cultura de bares.

Por cierto... los Noruegos NO comen salmón ni sardinas, igual que la gran mayoría de españoles no saben bailar sevillanas ni van a los toros.

Y para relajar la "vuelta al cole", algunas fotos típicas y tópicas de un país muy bonito.

Si, está todo lleno de trolls, y este me cayó simpático.

El típico puerto de Bergen. El único lugar donde se conservan esas casas al estilo Amsterdamiano... torcidas y apoyadas las unas en las otras. Personalmente, los pequeños pueblecitos de pescadores me parecieron mucho más bonitos que estas cuatro casas.

Uno de los muchos ferries que tuvimos que coger. Creo que iban a más velocidad que la mayoría de coches.... La verdad, tienen las comunicaciones por mar muy bien montadas, los barcos son espectaculares para ser un simple modo de unión entre carreteras y no hay que preocuparse por horarios, salen cada media hora casi durante todo el día.

Un día que parecía perdido decidimos perdernos aun más y llegamos a esta cascada de cuyo nombre no me acuerdo ni me atrevo a escribir. La verdad que esa imagen nos alegro la jornada.

Hay ciertos lugares turísticos que no pueden dejar de visitarse. Y en Noruega, uno es el Púlpito (o Preikestolen). Detrás de una massiva e interminable cola de turistas que suben pesadamente durante 2 horas por un angosto caminito, llegamos al impactante y gigante bloque sujeto a la pared por ironías de la gravedad.

Separado de ésta por una grieta y desafiando las leyes del equilibrio, ofrece un espectáculo no apto para aquellos que sufran vértigo. Los más osados se sientan en el borde, otros se tumban resguardando el 90% de su cuerpo en suelo firme y otros lo admiran desde lejos y con algo de recelo.

Al final, uno se acostumbra al movimiento del mar...

Creo que el concepto de "casita de cuento" salió de aquí.... Todas son perfectas.

Una cascada en medio de la carretera.

Somos guiris? Pues hagamos Kayak por un fiordo!

Muy bonito y divertido, pero esas aguas son extremadamente negras. Con medio metro de profundidad ya no se ve el fondo.... glups..

Bye bye Noruega. Si vuelvo subiré hasta el Norte.

Stengt for ferie

2010-08-12T12:33:00.003+02:00

God tur!!!

Inntil den tibake!!!

Como en el paraíso....

2010-07-20T08:16:00.004+02:00

Pues el título ya lo dice todo... Un fin de semana de verano, de tranquilidad, de descanso. Buscando los rincones más fresquitos del Sobrarbe, recordé un barranco famoso por la belleza de sus pozas.

Como en el paraíso estuvimos la mañana del domingo. Aunque agradecidos por la sombra de hayas y robles (porqué eran hayas, verdad?), llegamos al claro del barranco empapados en sudor y recordando ese invierno tan fresquito que hemos tenido.

No había nadie.

El paraíso para nosotros solos!!

Las aguas turquesa del río Yaga invitaban a un baño relajante, pero......... Me gustaría saber a què temperatura bajan esas aguas.... MADREEEEEEEE!!! ESTÁ CONGELADA!!!!

Y unos más lanzado que otros, ambos terminamos en el agua. Voluntariamente o empujados por el destino, las pozas más profundas recibieron nuestros saltos y atacaron la piel con pequeñas agujas afiladas...

Si, el agua estaba helada, dolían las puntas de las extremidades y la cabeza. Pero...

Y lo relajado que te quedas después.

Una sensación increíble.

Rataplan - Magdalena inferior

2010-06-28T08:50:00.002+02:00

Un dia de Sant Joan, mentre la majoria dormien la ressaca, a Gorros es respirava calma i aire fresquet.

Sense ganes de matinar, pugem a migdia cap a la Magdalena inferior. Una via curta i facileta per disfrutar una mica la tarda de Sant Joan.

Entre les diferents opcions i un cop arribat a peu de via, triem la que té més ombra: Rataplán (90 metrillus de V-) . Quan fiquen V-...... a Montserrat...... oju!

Efectivament, el primer llarg de V- és finet i una mica relliscós.

El segon llarg molt divertit, s'escala fàcilment i vas veient durant tota la pujada el cavall, l'elefant, el gorro frigi... xulo xulo!

El tercer llarg és encara més facilet i es pot empalmar fins al cim de la Magdalena. L'últim tros és una caminada de II-III.

Ja al cim, no poden faltar unes peretes de Sant Joan, les vistes privilegiades i un "HOLA!" cap als companys que escalen la via del Carles al Gorro Frigi.

Gorros és el lloc ideal per escalar les tardes d'entre setmana! I l'ombreta de la cara Nord s'agraeix en aquests dies d'inici d'estiu.

Vistes

2010-06-16T10:44:00.002+02:00

Pujant a Sant Cornel·li...

Sopa de melón

2010-06-11T11:18:00.004+02:00

Varias veces he pedido en restaurantes una fresca sopa de melón. Es un plato que me encanta y al ver que era tan sencillo.... pues experimenté!

Saqué recetas diferentes de varios blos de cocina y al final resultó esto:

Ingredientes:

- 1 melón de 2 Kg

- zumo de 1 limón

- un puñado de hojas de menta (al gusto)

- 1 yogurt

- Virutas de jamón

Es tan sencillo como triturar el melón junto con el zumo de limón y la menta. Cuando esté todo bien líquido, añadir el yogurt y mezclar bien.

Meter en la nevera varias horas. Servir bien fría y con unas poquitas virutas de jamón serrano. Como consejo de Elena, si se fríen unos minutitos en la sartén quedan crujientes y más buenas!

La mayoría de los blogs que leí sugería colar la sopa. Pero al hacerlo, pierde toda la gracia, pues sólo queda el agua del melón y el limón. Personalmente, me gusta más con toda la pulpa, que queda igualmente muy finito.

Nós - Cássia Eller

2010-06-07T13:09:00.003+02:00

Eu... sei que me disseram por aí

E foi pessoa séria quem falou

Você tava mais querendo era me ver passar por aí

Eu... sei que você disse por aí

Que não tava muito bem seu novo amor

Você tava mais querendo era me ver passar por aí

Pois é...Esse samba é pra você, ó, meu amor

Esse samba é pra você

Que me fez sorrir, que me fez chorar

Que me fez sonhar, que me fez feliz

Que me fez amar

Eu... sei que me disseram por aí

E foi pessoa séria quem falou

Você tava mais querendo era me ouvir cantar por aí

Eu... sei que você disse por aí

Que não tava muito bem seu novo amor

Você tava mais querendo era me ver passar por ai

Pois, é...Esse samba é pra você, ó meu amor

Esse samba é pra você

Que me fez sorrir, que me fez chorar

Que me fez sonhar, que me fez feliz

Que me fez amar

_________

Herança de minha pequena duende.

Lembranças de um bonito jantar

E todos reunidos escutando

Também uma canção cheia de significado

Que transmite boas vibraciones.

.
Lástima não ter encontrado a original

_____

Muita saudade de você...

Remuñé

2010-05-24T08:27:00.003+02:00

Un valle desconocido para ambos. Merecía una visita.

Sin excesivas ganas de escribir, simplemente ilustro.

Otro buen fin de semana.

Adoro ese saco.

Todavía queda muchísima nieve.

La característica imagen de la Forca de Remuñé, que nos acompaña todo el camino.

No puede faltar una panorámica...

Llegando al final de nuestra ruta, donde se levanta el muro del portillón de Remuñé.

Las vistas hacia delante...

Las vistas hacia atrás... ya bajando

Aún es temprano... buscamos marmotas?

LA ENCONTRAMOS!!

Simplemente nos observaba, a la espera de ver si éramos marmotas de fiar o humanos entrometidos.... Un leve movimiento de brazo le hizo pensar que no le convenía nuestra compañía...

RATIO, tot un exemple.

2010-04-28T09:13:00.006+02:00

"RATIO és un servei específic i organitzat que promociona el temps de lleure a persones amb discapacitat intel·lectual basat en els principis d'inclusió social, normalització i qualitat de vida."

Es pot definir amb unes quantes paraules, però el que ofereixen abarca molt més que un simple servei d'organització d'activitats de lleure.

El treball d'aquestes persones val els diners que s'han de pagar, i molt més. I és que aquest, no és un treball remunerat qualsevol. Les persones aquí involucrades tenen una vocació, uns principis, molta paciència i un clar sentit d'igualtat. Perquè, és cert que els usuaris d'aquest tipus d'associació necessiten algunes atencions especials, però és igual de cert que mereixen poder disfrutar de tots els plaers de la vida.

Cadascú gaudeix del seu temps en la mesura de les seves possibilitats, però no tothom és capaç de valorar la diversió i la felicitat de la mateixa manera que aquestes persones. Són feliços jugant a futbol, pintant murals, anant a ballar o prenent una taronjada en una terrasa, mentre prenen el sol. Això si que és disfrutar de les petites coses.

Però no tot és divertir-se! En aquests "esplais" també els ensenyen, contribueixen en la seva educació, perquè les persones amb discapacitat intel·lectual necessiten ser educats constantment. Les famílies, en la majoria dels casos, són sobre-protectores i això de vegades impedeix donar una educació acurada. El suport dels membres de les associacions aporta conceptes realment importants en la vida d'aquestes persones, contribuint al seu desenvolupament i creixement personal, i millorant les seves vides en el dia a dia. És un fet a valorar, doncs també és salud pels familiars.

El problema, però, és la insuficiència d'agrupaments com aquest. S'hauria de promoure més la creació de nous grups regits per pautes de treball similars. I, més important encara, totes aquestes associacions haurien de ser de més fàcil accés. És complicat trobar-les i la majoria estan amb "aforo completo". Potser una mínima inversió pública en temes d'aquest caire social donaria més facilitats a famílies amb possibilitats reduïdes.

D'altra banda, hi ha molts tipus d'associacions: casals d'avis, esplais, centres de dia... La pena són aquells llocs on, tristament, s'aparquen les persones. No són cotxes, ni caixes, ni objectes inservibles. No es poden deixar en un lloc només per poder tenir temps lliure per nosaltres. Doneu-los l'oportunitat de gaudir i d'aprendre. Tots necessitem tenir el nostre espai.

Des d'aquest modest blog, agraeixo sincerament el treball de Ratio envers tots els nens, i no tant nens, que participen a les seves activitats.

Per més info: RATIO

Redrum (275m, V+/Ae)

2010-04-20T10:58:00.001+02:00

Un cap de setmana per Àger dóna per molt: esportiva als Grillons, biplaça fins gairebé Montrebei i una via llarga.

Els germans esperant que es calmi el vent..

Diumenge vam fer la Redrum (275m, V+/Ae), tot i que té un llarg de 6c, diria que és el que menys em va costar, doncs té les xapes MOLT juntes.

Personalment, tenia la impressió que aquesta via m'anava gran.. i més sent la primera de la temporada. Ja em conec jo els V+ de les parets de la zona (Vilanova de Meià................), i el famós flanqueig no és que em fes excessiva gràcia.

Però tot i els contres, hi anem de cap.

No estava ni a 20m de terra que ja m'enrecordava de tota la familia del Xavi, parents llunyans inclosos.

El primer llarg el marca de V... però jo el ressenyaria de nou d'A0... Començar una via així mina la moral.

El segon llarg era més facilet, també li donen V.

I arribem al tercer llarg.... el flanqueig... ai mama, tinc por... Ho confirmo i ho publico i ho dic ben alt: NO M'AGRADEN ELS FLAQUEJOS!!! De totes maneres s'ha de reconèixer que la fractura de més amunt està plena de cantos... però NO el tornaria a fer.

2 llargs més i arribem a la feixa, on considero imprescindible parar a menjar algo.

Passada la feixa, el següent llarg es reconeix molt bé. Ja s'intueix per on està el 6c. Així que cap amunt, que comença a fer-se tard!

Crec que els 3 últims llargs són els que vam fer més ràpid. Xapes ben juntes i els trossets fàcils que permetien escalar.

Ja a dalt vistes maquíssimes de les parets de Camarassa, de tot el Pirineu nevat i de l'ull del Montsec. Un inici de temporada massa dur pel meu gust. I no diré l'horari perquè em fa vergonya.

Comença per "S"

2010-04-16T09:55:00.005+02:00

"S" de Siurana, Setmana Santa, Seynes...

Un resum en imatges del que va ser un bon cap de setmana a Siurana, amb campament de furgos inclòs, uns dies espectaculars i una molt bona primera impressió d'una zona d'escalada que rebrà moltes visites nostres.

5 dies després, arriba Setmana Santa i enfilem cap a Seynes, on segur que hi tornem. Vies per tots els gustos, nivells i colors, aproximacions curtes i roca perfecte. L'acampada amb furgos està permesa i la gent no es talla un pèl. Desavantatges: està a 4'30h de Barna i des dels sectors se senten els cotxes que passen per la nacional. Però el lloc enamora.

La intenció de visitar els Ecrins es veu truncada pel mal temps i la quantitat de neu acumulada. Així que baixem cap a Les Gorges du Verdon. Lloc on es diu que va nèixer l'escalada esportiva (ho he sentit de vàrios llocs això...). La zona té molt d'encant, les gorges són precioses, però el mal temps impera en aquests indrets tant humits i ens fa fora a base de cubells d'aigua.

Així que, a la desesperada, acabem trobant una zona d'escalada prop de Narbonne. Li diuen La Clape i està ben a prop d'un poble de pescadors on tenen uns restaurants dignes de 2'30h de cotxe. La zona és maca i les vies estan bé si trobes el sector adequat. És una zona MOLT freqüentada pels francesets de la zona... tipus pineda de barbacoes de Castelldefels....Així que si dormiu amb la furgo en cap de setmana, us asseguro que a les 7 ja estareu desprets.

Apa siau!!

La recompensa dels matiners

2010-03-16T13:01:00.003+01:00

I dic recompensa perquè dormir a la furgo implica llevar-te aviat, com a mínim els que som de son lleuger... I arribar a pistes mitja hora abans de que obrin té els seus punts positius:

Ningú per llogar, Ningú per comprar forfait, ningú fent cua als remontes... NINGÚ A PISTES!!

Esquiar sols durant una estona i estrenant la neu recent aplanada de la majoria de pistes, és un luxe important.

I amb un dia tant espectacular com el de dissabte, pot ser perillós, perquè aficionar-se a l'esquí de pistes no és una activitat gaire econòmica...

Això si, fer-ho de quant en quant, és un plaer.

PD: Noies, ja estic preparada per la SEFA III!!

Porque a veces, es más sencillo de lo que parece...

2010-03-11T16:11:00.001+01:00

No olvides nunca....

Ser uno mismo
llevar bien su vida
querer sus amigos
curar las heridas
buscar como un loco
todas la salidas
volver a tu casa
siempre que lo pidas
levantar después de la caida
ir a jugar sin que me lo digan
y decidir sin que nadie decida
que cada uno elije lo que es la vida...para él

Si es más dificil va peor...

Soletes de verdures

2010-02-18T08:16:00.002+01:00

El meu primer post de cuina!! I quina vergonya... amb els blogs tant suculents que corren per la web jo sóc una AMATEUR amb majúscules...jejeje. Però aquí ho teniu.

La idea inicial era fer rollitos de primavera, però aquí dalt no es troben segons quins productes, com els fulls de pasta d'arròs o la col xinesa o altres... Així que amb el que hi havia tu!

Ingredients:

1 porro

1 pastanaga

Mig carbassó

Xampis al gust

Un grapat de brots de soja

Anacards picats

Un raig de salsa de soja

Una mica de formatge de cabra

Un paquet d'obleas per empanadilles.

Ho tallem tot ben finet i afegim a la paella a foc fort fins que estigui tot ben cuit. El porro el vaig ficar al final, perquè es fa molt ràpid. Juntament amb el porro s'hi afegeix la salsa de soja i es fa un parell de minuts més.

Afegim una mica de la mescla a la meitat de les oblees i, si es vol, se li afegeix un trosset de formatge. Tapem amb un altre full de massa i tanquem bé les vores (jo ho segello fent marques amb una forquilla, coses que s'aprenen de la mare).

I al forn a 200ºC uns 15-20 minuts. Aneu vigilant per si de cas. Jo vaig ficar els "soletes" amb el paper que porten les empanadilles i va deixar anar un munt de fum... així que millor amb paper de forn o de plata.

Doncs ja està, serviu amb una mica de salsa de soja i llestos

Bon profit

Casi Tossa Plana

2010-02-16T19:49:00.002+01:00

El plan era aprofitar un dia on els astres s'alineaven i tots teníem el cap de setmana lliure!

Així que, deixant de banda la predició meteorològica, dissabte teníem al punt de mira el Tossa Plana (2916), CASI un 3000.... i CASI el vam fer...

No puc evitar-ho...

Enfilem cap amunt havent dormit al Refugi (o hotel?) de Cap de Rec. Dia espectacular, ni un bri de vent, ni una gota de fred (bé, el termòmetre marcava -12ºC).

Les condiciona de la neu increibles... fins que agafaves alçada i els inteligents ja van posar-se les raquetes... a mi és que m'agrada jugar a clavar els peus dins la neu....

El dia continuava radiant, i els ànims ben amunt...

I a l'última pujada, on la neu ja feia més por per estar gairebé glaçada, la boira fa acte de presència i comença a deborar els nostres ànims.

A 200m del cim vam tocar retirada. No sabíem ni on era el cim!

Ja ho diuen que, una retirada a temps pot ser una victòria... fa ràbia però no haver sortit mitja horeta abans i haver fet cim amb el sol i les vistes. Ja hi tornarem però, les muntanyes no es mouen de lloc... o si?

Tot i així, em quedo amb les coses positives: una excursió ben maca amb un dia espectacular fins gairebé el final. I vaig probar les raquetes!! Segur que més d'una sortida faré amb aquestes andròmines als peus.

Això si... de baixada el dia ens va demanar perdó amb aquesta visió tant maca.

De quin color és..?

2010-02-12T13:57:00.004+01:00

Divendres a les 13'45h no és una bona hora per concentrar-se... la ment fuig cap al cap de setmana i la consciència torna al teu cos, et sorprens mirant la paret amb la boca oberta.

Doncs en compte de mirar la paret fixament, jo he trobat això... un test per comprobar l'agudesa visual pel que fa als colors.

Com més proper al 0 sigui el resultat, millor distinció dels colors fas. Jo he tret 4 de 99... Yupiiii, tinc una agudesa visual super colorida!!!

Si teniu una estona morta i sentiu curiositat... aquí el teniu.

Que tingueu un cap de setmana ple de colors!!

Eu vou voltar...

2010-01-20T12:29:00.001+01:00

Sinto muita falta de vocês. Tenho vontade de voltar. Tenho vontade de vocês.
Quero escutar de novo o Berimbau e poder jogar com todos, e com o mestre, e comigo mesma. Quero voltar a sentir o esforço, o suor e a alegria.
Preciso vossa axé. Quero compartilhar um abraço com vocês e que volvais a me acolher.

Muita saudade.

SEFA II

2010-01-12T11:32:00.006+01:00

Segona Super Esquiada Femenina a Andorra.

Tota una aventura arribar a La Seu, ports gelats, converses amb els Mossos, canvis de rutes... Per fi ens trobem i fem camí cap a la "ja no tant barata" Andorra.

Sopar de luxe a l'habitació de l'hotel, amb tota classe de delicatessen..

L'hotel molt ben situat, però una mica ranci en quan a generositat... No tenen tomàquets, ni mel ni cafè de cafetera... tot i tenir 2 cafeteres express... Això si, el pa és boníssim...el compraran a la Vives?

Trenet cap amunt i telehuevo cap a pistes... un trajecte llarg, però calentet.

Dissabte l'esquiada resulta EXTREMADAMENT GÈLIDA (-14ºC amb vent = sensació tèrmica de -18ºC).

Però els ànims reneixen amb una sessió de compres i un molt bon sopar.

Diumenge "amanece soleado". Aprofiten el matí recorrent Grand Valira de punta a punta i tanquem el cap de setmana amb unes paraules de cada una... unes paraules un tant passades per heli.... jejejejeje...

En resum: QUINA RASCA!!!

(Fotos per cortesía de Rous.)

Blanco inicio del año..

2010-01-03T21:46:00.005+01:00

1 de Enero, cielo sereno y blanco tapiz. Un buen inicio de año, tomado con ilusión y ganas de seguir soñando. Y guardando los buenos recuerdos del año anterior.

Ahora ya sólo queda seguir pisando nieve y dejar marcado el camino que queramos seguir.

NEUU!!

2009-12-23T11:27:00.001+01:00

Primera nevada de l'hivern...

2009-11-06T12:16:00.004+01:00

T'estimo Bonica!!

Soñando despiertos

2009-11-02T20:03:00.006+01:00

Un fin de semana de lo mejorcito.

Con família y amigos, con membrillos y fotos al atardecer del otoño. Con visiones de una luna gigante, y sus cráteres caprichosos. Con cena a lo grande, y la castanyada como excusa.

Con los pies en el aire y las mil fotos de una sonrisa nerviosa...

Cuesta dejarles marchar después de unos días así. Pero lo compensa la alegría que se podía oir en su voz.

Gracias Ori!

Fotitos desde el cieloo!

GAM a la Portella petita

2009-10-28T08:27:00.006+01:00

Sembla que Montserrat ens ha robat el cor...

Com pot ser que tant a prop d'una gran ciutat hi hagi un lloc tant especial?

Com ens prenem el dissabte de relax, escollim una via amb poca aproximació i ràpida de fer. Ja feia temps que la teníem en ment: la GAM o Aresta Brucs a la Portella Inferior. Són 100 metrillos amb 2 passos. Un de 6a i un de 6a+. Jo vaig haver de fer servir els streps... é lo que tiene ser bajito!

Com a la ressenya surt tot més que ben explicat, em limitaré a disfrutar d'algunes fotos.

Moments de descans a la R1

Xavi un cop superat el passet de 6a. Gràcies pels streps!

Encara he de millorar molt el meu artificial, però començo a pillar-li el truquillo!

Cim a la Portella. I er fotógrafo.

M'ENCANTA MONTSERRAT! Per cert, aquesta del cim, sóc jo!

Una via més a la llista, molt maca i senzilleta. Un dia més per recordar. I una experiència més per somriure.

Gràcies.

FOTITOS!!

La Línia Màgica de Gorros

2009-10-19T15:23:00.003+02:00

Dissabte ja tenim gusanillo de via llarga, i tornem a la, per mi recent descoberta, Montserrat.

Buscar una via aquí és complicat si no saps per on començar. A quin sector anem? Quina via mirem...? Així que agafem una que ja vam imprimir fa unes setmanes.

L'afortunada és la Magic Line (150m, V+), al Gorro Frigi.

Vista dels Gorros des del pla de Sant Joan

Un cop al Pla de Sant Joan, amb 5 minutets ens plantem a peu de via.. Quin Luxe!! Això si, prèviament havent pagat el funicular.

L'entrada a la via ja impressiona. Es reconeix molt fàcilment, per la bauma que dón el primer pas de V+ i que està a 1m de terra. Vinga... que no fa fred... Quan començo a pujar jo, ja no em noto els dits i tiro de la preciosa cinta ataronjada que em crida perquè l'agafi.

Xavi al primer llarg. Buscant la línia màgica d'spits rovellats...

Ja a la primera reunió, toca el solet... I com ho agraeixo!! Les vistes de l'elefant guapíssimes... ara m'he encapritxat d'aquest paquiderm de conglomerat.

Des de la R1

El segon i tercer llarg són molt curtets. Nosaltres vam fer les dues reunions que marquen, però suposo que es podrien emplamar. Trobar els spits és una feina molt laboriosa quan tenen el mateix color marronós que la roca, i ens prenem el nostre temps.

El quart llarg comença amb uns 5m de V senzillet seguits per uns 5m més de V+. Aquests metrillos són de paret vertical, per mi una mica desplomadeta, que personalment em fa plantejar-me què collons hi faig allà dalt. El company no et sent des de la R (on hauré ficat els walkies....?), de manera que ni "pilla" ni "dóna'm corda" ni punyetes semblants... Altra vegada, les brillants i estimades cintes reclamen que les agafi i així surto d'aquell murito angoixant.

La resta del llarg és facilet, IV+ tombat. Oju no us salteu la reunió. És difícil veure-la. Està un parell de metres per sota d'uns blocs sueltos, amb els que s'ha d'anar en compte. Si arribeu a la sabina, us heu passat la reunió!! Ves per on, nosaltres no la vam veure i vam acabar seguint uns parabolts grocs que portaven al cim. Diria que vam fer l'últim llarg de la Badalona.

De totes maneres, una via molt guapa. Els seguros feien una mica/bastanta por, però arribar a dalt del Gorro Frigi és una meravella. I els 5 minutets de "siesta" allà dalt també van ser glòria.

Arribant a la creu.

Fotos FOTOS fotos!!!

Instants...

2009-10-07T10:55:00.007+02:00

Cada moment nostre, que ens pertany. Quan fem el que sentim, quan vivim intensament.

Són moments de serenitat, on som feliços.

Són aquests instants els que ens fan somriure inconscientment i dels que hem de treure l'empenta pel dia a dia.

I deixar crèixer dins nostre la ilusió del pròxim projecte.

Són instants de vida.

Vull escoltar com riuen.

PANXA DEL BISBE, la via dels 27...

2009-10-05T10:59:00.008+02:00

Dissabte: Pel Davant + variant de Canaletes (160m, V)

Ja venia tota la setmana mirant aquesta via. Havia llegit bones referències! I en vista que a Gorros es planificava una massificació... anem sense pensar-ho cap a la Panxa del Bisbe.
Podeu creure que mai havia pujat al Monestir?? Bé, segons les meves fonts, si que hi vaig pujar, però no m'arriba la memòria... em va semblar un lloc encantador, traient el corrent de gent que circulava pels empedrats, és clar.

El Monestir, des del camí dels mil esgraons.

Si si... dels mils esgraons! buff!

En agafar una mica d'alçada i entrar a la vall, la inconfundible corba de la Panxa del Bisbe. Sembla un ullal solitari. M'estic enamorant de les formes de Montserrat... Ojuuu Vilanova, que perilla el teu primer lloc al rànking!

La prominent Panxa del Bisbe.

Reconèixer la línia de la via és senzill si portes la foto de la ressenya. La bauma horitzontal és molt característica i comences assegurant des del mateix camí. El problema és trobar la primera xapa. Ja podeu buscar ja... que no la veureu des d'abaix. I no és que estigui molt amunt, però és marró i es confon amb la roca.
El Xavi es calça els gats i tira amunt, i ja quan crida que ha trobat la xapa, comença la nostra escaladeta.

El primer llarg són 40m de V. Hi ha un passet de V+, però es fa molt bé si veus el bolo salvador. Abans de la reunió bona hi ha 2 spits rovellats i mig retorçats que, evidentment, no són una reunió. Totes les reunions aquí estan amb parabolts i algunes amb anelles.

Xavi muntant el primer llarg

El segon llarg és ben curtet, 15 metres facilots de IV+, amb una mica de flanqueig a l'inici.

Disfrutant del segon llarg... o curt!

Aquí ja s'agafa la variant de les Canaletes. Guapíssima! Esplèndida! Em va encantar!
Serà el tercer llarg. Són 50 metres de IV+. L'entrada a la canaleta pot semblar algo estranya, però és ben divertida! Semblen escaletes excavades per l'aigua...
Això si, quan s'acaba la canaleta la paret es tomba de cop i ja no s'escala, es camina... Vigileu amb les pedres! Muntem reunió a l'alzina de la que parla la ressenya. Preneu-vos 1 minutet per assaborir les vistes des d'una reunió ben còmoda.

R3, un lloc per quedar-s'hi uns minuts.

Ja només queda 1 llarg. Són 55 metres de III. Oju amb les cordes perquè nosaltres en portàvem de 60 i gairebé vaig haver de començar a pujar jo. Va anar ben justa la corda! I per cert... no sentireu al company. Si haguéssim tingut uns walkies..........

És un llarg lletjot. No vam seguir la línia de la ressenya, feia un flaqueig que vam considerar innecessari. Així que pel recte. 20m, aprox d'arbustos, pedros lliures... fins que la paret queda neta. Tombada, però neta. Potser no és un llarg maco, però val la pena arribar fins a dalt.

No em ficaré amb el punt on estan muntades les reunions per rapelar... perquè sóc una amateur... però bueno....

Des de dalt, una cara de les vistes...

És un dels moments que guardaré amb més recel. I espero que el pròxim sigui sobre un dels gorros que podíem contemplar des del cim.

Quin regal!!! Gràcies!!!!

...I quina baixada.....

Ommmm Mani Padme Hummm...

2009-09-29T08:48:00.002+02:00

Diumenge, ens llevem sense cap pressa. També és important saber gaudir dels moments de tranquilitat!
Mirant blogs i webs, recordo una via que vaig veure que semblava facileta i divertida... Decidit! Cap a Agulles!

L'aproximació és molt maca, tot i que no vam seguir el camí marcat. La ruta que vam seguir semblava més aviat una gimcana... Trepadetes per cordes fixes, destrepadetes per arrels i més cordes fixes... Tot un entreteniment!
Deixant de banda la inquietut d'arribar a peu de via abans que els núvols, va ser una caminadeta d'allò més divertida.

Fent senyals per trobar l'agulla de l'Arbret..........

Ja l'he vist!!!

Vam escollir la via "Om Mani Padme Hum", 100m de grau màxim V. Són 3 llargs maquíssims, agradables d'escalar i amb unes vistes que fan caure de cul!
El primer llarg són 50 metres de IV/V-, que acaben a una reunió d'allò més còmode en una petita bauma. Només tocar la paret ja començo a disfrutar! Només hi ha un passet raro per passar una bauma molt petiteta, però es fa bé, hi ha "bolos" per tot arreu... quin agafo?

Xavi a la R1, com si estigués al sofà de casa...

Arribant a la R1!! I quines vistes!

El segon llarg són 25 metrillos de V, tot i que em sembla més fàcil que el passet del llarg anterior. M'encanta aquesta via!!

A meitat del L2.

I finalment, el tercer llarg. Hi ha una reunió intermitja que serà l'única assegurança que trobem. El llarg és facilet, III+/IV, però puges i l'assegurança queda al final d'una repisa enorme just per sota teu... Així que millor no despistar-se!
I en arribar a dalt, l'arbret que ens farà companyia. I les vistes. Impressionant!

Descansant a dalt de l'agulla de l'Arbret.

Amb només 3 llargs facilets tenim el privilegi de mirar des de dalt el magnífic caos d'Agulles. Poques coses he fet més recomfortants que menjar-me una xocolatina amb aquestes vistes, i haver-ho compartit amb algú tant important. Pot semblar que no, però fer cordada i compartir cim crea uns llaços molt difícils de trencar.

Una part de les vistes des del cim.

Quina serà la pròxima agulla?

Fotos Fotos!

Coneixent el Montsec...

2009-09-23T12:20:00.003+02:00

Com és un cap de setmana de relax, diumenge decidim fer una mica de domingueo.
No coneixia el Congost de Montrebei, però tantes meravelles n'he sentit, que hi havia d'anar.

Per cert... parada indiscutible pels més curiosos, el lavabo SEC del pàrking... no diré més!

Inici del cami, maco maco!

Per un ull humà normal, a la foto s'aprecia un pont d'allò més divertit. Per un ull amb deformació professional, s'observa un bloc de tamany considerable i el camí que ha seguit destrossant arbres i demés...i la cicatriu fresca que ha deixat a la paret... juuuur!!

Un caminet maco que incita a clicar el disparador de la càmara... sort que ja no anem amb carrets!

Els colors acompanyaven. El blau intens contra el gris ataronjat de les imponent parets... preciós.

Temps per passejar admirant, per xerrar i per relaxar la ment. Deixant les procupacions a l'inici del camí i sentint el temps ben aproftat.

Hi deu haver milers de milions de racons com aquest amagats per tot el món... I qui els pogués veure tots!

Huyendo de la lluvia

2009-09-15T10:54:00.009+02:00

Miramos la meteo el miércoles: lluvia por todas partes, todos los días a todas horas....

Miramos la meteo el jueves: Viernes sol, sábado sol y nubes, domingo lluvia en el pirineo..

VAMOS A CAVALLERS!!

Con algo de miedo por si se daba un cambio repentino en el clima, subimos el viernes por la mañana, después de una agradable cenita en Talarn.
El día, espectacular, ni una nube. Algo de frío a la sombra, pero al sol sin camiseta!

Así que, "llegar y moler" (....."arribar y moldre"....existe traducción?).

Escalamos...

Y escalamos...

Y Escalamos más...

Seguimos escalando...

No parábamos de escalar...

Pasó mediodía y seguíamos escalando...

Y escalando...

Y una vía tras otra... escalando...

Y escalando en adherencia bajo el tórrido sol que casi deshacía el granito... y las gomas de los gatos...

Y por la tarde... seguimos escalando....

Y escalando....

Escalando un poquito más....

Bufff... una jornada de escalada que parecían más bien 2!!

9 horas escalando y probando vías, algunas con pasitos que quizá sea mejor hacer en invierno, cuando el gato se queda pegado al granito...

Algunos se apuntaron 6b's, 6c's... probaron 7a, 7a+....

Incluso hubo quien quedó afectado por la belleza de un 7b y casi ni cenó recordando los pasos que tendría que repetir la mañana siguiente.

Sábado amanece perfecto, solecito y alguna nube.

Eso empuja a un par a hacer la Pistacho Asesino... eso si, corriendo y cagando leches por si esas pequeñas nubes decidían volverse amenazadoras..

El resto, un par de fanáticos y yo, volvemos a African Wall, donde está ese 7b que ha dado tanto que hablar.... Por suerte, Julia encadena y se queda bien relajada.

Jesús calentando en un V que parecía algo más...

A primera hora de la tarde la nubecita de la mañana se convierte en algo más gordo y caen las primera gotas... desmontamos, la pareja Pistacho ya ha vuelto al coche. Así que recogemos y bajamos a ver la zona de bloque.

Parece que Cavallers se ha terminado por este fin de semana, así que bajamos a Talarn, donde no puede faltar una buena cena improvisada.

Domingo de meteo dudosa... bajamos a Vilanova de Meià. Solete, perfecto!

Es arriesgado meterse en una vía larga, así que hacemos deportiva por el Contrafort para terminar el fin de semana con un buen sabor de boca. En toría, día de descanso. Se hace algun V+.. un par de 6a... ya se ponen en un 6b... en fin....

Yo muy contenta, no escalé mucho, pero si me peleé varias veces con un 6a de un solo paso. Para mi, un pequeño avance que me motivó un poquito más, aunque al final no saliera.

Por cierto, el albergue de Erill la Vall es perfecto. Muy guapo, limpito y barato!

Más fotiquis!

Próximamente...

2009-09-14T14:18:00.003+02:00

Fin de semana largo y muy bien aprovechado.

2 días en Cavallers y 1 en Vilanova de Meià... Y todos con sus respectivas noches.. y buenas cenas!!

A ver si esta tarde o mañana me pongo las pilas y actualizo!

Necronomicón, 140m, 6a

2009-08-25T08:44:00.001+02:00

Dissabte ens plantem a les 5 de la tarda, com uns senyors, a Vilanova. Això de viure per aquestes terres té els seus avantatges!
El Sector Camel de la Roca dels Arcs, té ombra a partir de les 16h, ideal per l'estiu.

Sector Camel, Roca dels Arcs, Vilanova de Meià.

L'escalada aquí és perfecte. La via comparteix reunió amb la "Donde vas Vicente", on hi havia una cordada. Així que empalmem el primer i segon llargs, que venen a ser uns 60m. escalada facileta i ben divertida!

Foto "artística" des de la R2 (L1+L2)

Cordada Fdez-Serra a la R2, amb el característic arbret que es reconeix des de terra.

El tercer llarg li donen V+ o 6a segons les ressenyes. Però tenint en compte que jo no tinc gens de nivell i el vaig trobar facilet.... potser em creuria més les ressenyes que el marquen com a V+. Les mans que hi ha durant tot el llarg són el somni de qualsevol amateur, tens per triar i remenar la que més t'agradi!

L3, un llarg ben guapo... com diuen alguns: ESCALADA DISFRUTONA!!

Des de la R3, la cordada de la "Vicente" muntant rappel.

L'últim llarg és un IV entre els arbustos, no massa equipat i que arriba a una reunió amb 3 spits. Es pot fer, però la via maca acaba a la R3, des d'on també es pot rappelar (2 parabolts amb 2 anelles) i un munt d'spits oxidats al voltant.

Xavi començant el L4.

Una via que recomano a tothom qui no l'hagi feta, és facileta i molt agraïda. En arribar a dalt, vam tenir l'oportunitat de veure exemplar de Trencalòs enormes (diria que eren trencalossos, sinó potser eren aguilots gegants!), i baixar mentre es ponia el sol rera la paret. Una jornada perfecte!

Últim rappel... que si es fa des de la R2 amb una corda simple de 70m, és ben probable que quedis a 2m de terra sense més corda per rappelar.... sort que aquí el company és llarg i arribava a terra, des d'on em va agafar "cual cenicienta en apuros".....................

En qualsevol cas, una via molt maca!

Ressenya Necronomicón

Última parada: DE NUEVO EN CHAMONIX

2009-08-08T11:44:00.001+02:00

De camí a Chamonix parem a Le Fayet per escalar una miqueta. Un parell de vies d'adherència de primera són suficients perquè doni la jornada d'escalada per acabada i és l'Alpinista qui posa en pràctica el seu fanatisme. 6a, 6c, 6c+ i 6b.
Ens tornem a trobar amb la glacera dels Bossons, però ja no parem a fer-li fotos... Repetim càmping i uns escalados anglesos ens parlen sobre una via que ja ens havíem estat mirant.

La Frison Roche, a la paret de Brevent, 220m, 6a, V+ obligat.

L'endemà, sense pensar-ho molt, agafem el telecabina fins a Brevent. Al telecabina hi van com a mínim 3 cordades que pensen fer la mateixa via... no m'agrada.
A peu de via, 2 guies i els seus 4 clients m'animen mentre pujo el primer llarg... Uns paios molt macos... els mateixos que a la segona reunió em diran que anem més de pressa i que no em fiqui en una via que no puc fer. Si que la podia fer, però necessitava el meu temps i, sobretot, necessitava estar tranquila.

Paret de Brevent, ara que la torno a mirar li tinc una mica més de respecte...

Ressenya Frison Roche (tret d'Onaclimb)

Xavi a la R1. El primer llarg em va semblar maco.

El guia que tenia enganxat al cul m'anava dient: "Venga!"... em treia les meves cordes de la reunió i va contribuir a posar-me els nervis de punta. Amb presses, mirant cap endarrera i pensant en anar ràpida en compte de disfrutar arribo a la R3.

Tercer llarg, també maco, però no ho vaig poder apreciar..

La R3 és còmode, així que els deixem passar. Necessito escalar tranquila. Em tranquilitzo una mica, però continuu estan ben nerviosa. El que comença malament........

R3, intentant respirar.

No aconsegueixo sentir-me tranquila, però he d'anar cap amunt. I com era d'esperar, al llarg 4 em bloquejo. M'entra molta por i no escolto el que el Xavi em crida des de dalt. Faig el llarg pensant en sortir d'allà, no provo ni d'escalar, només busco cintes. Fins que arribo a la R4...salvada!

El cinquè llarg és un caminet on s'ha de procurar no llençar pedres. La R5 és ben còmode i puc para a mirar les vistes, fer una abraçada al Xavi, calmar-me i menjar algo. Queda el llarg més bonic de tota la via, un diedre ben xulo.

Xavi al diedre

I arribem a dalt, per sort he pogut disfrutar de l'últim llarg i les vistes que hi ha des de dalt són molt guapes.

Vistes des del cim de la Frison Roche

L'endemà arriba l'Ori. Estem 2 dies plovent, agobiats de passejar pel poble i estar a la tenda... Al tercer dia, ja donen bona meteo i l'Alpinista decideix que marxa 2 dies a satisfer el seu esperit muntanyenc.

Tres dies més tard, sabem que han escalat la Adolph Rey i el Grand Capuccine i que torna cansat però d'allò més content.

Mentrestant, ens quedem l'Oriol i jo. Tenim un biplaça pendent, així que al matí pugem cap a la zona d'enlairament. Volar en parapente? Molt guapo, guapíssim, és una sensació molt estranya, però no fa gens d'impressió...el que si em va fer a mi és MOLT mareig. vaig fer 2 fotos i em va haver de baixar perquè em marejava per moments. Però ho voldria tornar a provar.... eh Ori?...jejeje

Després de deixar que em recuperés, es va marcar ell un vol d'una horeta en un lloc amb vistes de luxe... No és Pakistan, però també és molt bonic!

Ori hinchando vela!

El parapente és un esport més que comú a la vall... al fons Montblanc, Aguille du Midi...

L'endemà, i després d'intentar evitar inútilment la cua del telecabina, pugem al Pla de l'Aguille. Des d'allà recorrem un caminet, ple de gent, fins a la Mer de Glace. Són 2 horetes aprox, però el camí és molt suau.

Mer de Glace, bruta per les pedres caigudes

El Dru i la cicatriu que va deixar el seu desprendiment.

Una excursió molt maca també. Això si, us recomano que per baixar de la Mer de Glace agafeu el trenet... si no voleu fer-vos malbé genolls, bessons i turmells! La baixada és eterna.

Quan per fi torna l'Alpinista, recollim i cap a Labuerda, on ens desintoxicarem del formatges Alpins i de les masses de gent... on podrem acabar les vacances ben relaxats... llegint, dormint, menjant bé, passejant...i fent carpinteria!

Tot lo bo sempre s'acaba?
Molt dur tornar a la rutina.

Quarta parada: ANNECY

2009-08-01T11:41:00.001+02:00

De camí cap Annecy volíem parar al Lac du Lemand. Però en arribar-hi ens quedem com desencantats amb l'entorn. El llac és maco, però tots dos preferim arribar fins Annecy. De passada entrarem a Ginebra per dir que l'hem vista...

Lac du Lemand

Ginebra: un caos. Gran error entrar amb el cotxe a una gran ciutat. El misteriós xorro no surt per enlloc i amb els nervis una mica crispats sortim d'allà com podem...

I arribem a Annecy. Un poblet-ciutat molt maco. Amb el llac, també molt maco... dec estar positiva! Però estem cansats del viatge i ens fiquem al primer càmping que més o menys veiem bé... Plantem tenda i tinc una crisis... he obert 4 portes dels lavabos i.. tot són letrines! Dieu-me el qualificatiu que volgueu, però si puc evitar-ho, prefereixo utilitzar lavabos normals... estem al segle XXI!!! Per sort, no havia obert les portes correctes, i al final puc estar a gust en aquell lloc.

Què fem a Annecy? Doncs és un dels destins amb més escalada que hem tingut. Aprofitant la generositat de l'Oficina de turisme, anem cada dia a triar sector!

Provem Le Grande Jeanne, un sector bastant guapo, amb aproximació mínima, però PLAGAT de les nostres amigues les aranyes potes-llargues. Era un autèntic niu!

Anem un matí a Duingt, la paret està, com aquell qui diu, a la plaça del poble. Tothom passa per allà i es queden observant i fent fotos. Però irònicament, s'està tranquil i les vies són ben maques, m'agrada el lloc per un matí qualsevol. A la tarda ja comença a tocar-li el sol, aíxí que anem a investigar un sectoret d'iniciació perquè practici la meva por a obrir. El lloc és a Anyon i és ben acollidor. S'hi pot acampar, però només hi ha vietes d'iniciació, cosa que a mi ja em va bé.

No sé perquè, no hi ha fotos de les escalades, però en canvi, si que n'hi ha de la bona vida que ens vam permetre!

Berenar per recuperar forces

Siestes a la vora del llac, amb el Chateu i els patitos de postal

Posta de sol des de la gespeta del marge

I passats 3 dies, marxem. Tornem a Chamonix, on ens van quedar tantes coses per fer i per veure i ons ens trobarem amb l'Ori, que viurà unes experiències ben emocionants.......

Tercera parada: GRINDELWALD - INTERLAKEN

2009-07-28T11:23:00.001+02:00

Marxem de Zermatt perquè donen pluja fins dissabte... próxima parada: interlaken / Jungfrau.

Interlaken és una ciutat, i està plena de gent, així que busquem algo més tranquilet. L'instint de l'Alpinista ens porta a Grindelwald, el poblet just a sota de l'Eiger.
És preciós, tot verd i amb les casetes de fusta. És un lloc on m'hi quedaria una temporadeta.

Grindelwald, hija de Grinderland (... no em feu cas.. tornar a la rutina m'afecta..)

Triem camping, plantem tenda i comença una tempesta prou interessant que ens té aïllats fins la nit. Per sort, tenim tot el necessari: menjar, vinet i ganes de xerrar i descansar.

L'endemà decidim fer el guiri. Des del càmping es veu la Nord de l'Eiger, tot i que no sembla tant espectacular com diuen... potser no mirem en la direcció correcte? ç

Nord de l'Eiger?

Trobem un lloc on escalar una miqueta, i a la tarda "peazo siesta" i ens tornem a ficar en el paper de guiris... Torna a ploure... estem tancats a la tenda totes les tardes...

Jo tinc un "capritxo": pujar a la Jungfrau. De petita em cantaven una canço sobre aquell lloc i un castell gelat... Doncs el capritxito ens va costar 90 euros per cap... això si! Només agafant el primer tren del matí. si hi aneu i voleu pujar, us ho recomano. T'estalvies uns 20 euros per cap, puges amb molta menys gent i la llum per les fotos és molt millor!

Aquest pais està ple de cremalleres!

La Jungfrau és el tren que arriba més alt d'Europa (3454m), i val la pena pujar-hi. Et deixa al coll entre el Monch i el Jungfrau i es pot sortir a caminar per la glacera. La traça està més que marcada per una màquina que allisa el camí i hi ha mitja horeta fins al refu del Monch. Porteu botes, val la pena.. jo no les vaig portar i em vaig quedar amb les ganes!!!

Monch (4107m) i la traça fins al refu

Glacera de la Jungfrau... quantes esquerdes!

El cim de la Jungfrau (4158m) no es veu..queda tallat a la dreta de la foto.

Palau de gel de la Jungfrau, excavat a la glacera... ja que pagues, ho visites tot!

De baixada de la Jungfrau vam decidir que ens mereixíem uns dies de descans tal com s'entenen aquests en les vacances. Baixem a Interlaken i ens hi instalem 3 dies.

Escalada ben a prop del camping (4 minuts d'aigua calenta = 1franc = 0.70 euros), en parets amb taquetes negres on, cada taqueta correponia al cap d'una repulsiva aranya de potes quilomètriques... posessis on posessis la mà, en tocaves alguna, FIJO!

En un sectoret d'iniciació m'apunto 8 vies de primera, entre elles, alguns 5b i 5c i un 6a!!! Era molt facilet, tot s'ha de dir..

Descans a Interlaken, sota parasols i al costat d'un dels seus llacs, sempre amb un bon vinet davant.

No estem mai més de 3 dies en un lloc, així que, pleguem el que queda de tenda i cap a Annecy!

Segunda parada: ZERMATT

2009-07-23T11:21:00.002+02:00

La ruta Chamonix-Zermatt ens costa tota una tarda... els Suïssos tenen una obsessió amb les rotondes que no acabo d'entendre, i després de cedir el pas en unes 35 rotondes, començo a delirar...

Per fi aribem a Tasch, últim poble on està permès arribar en cotxe. Preus del tren? El senyor de la taquilla decideix que no té ganes de dir-nos-els. Agafem una furgo-taxi a tot córrer, el conductor té pressa! Aquests de les furgos són uns mafiosos i cobren el que els hi ve de gust segons el seu nivell de restrenyiment...

Però sigui com sigui arribem a Zermatt. només hi ha 1 càmping... o més ben dit un solar no construït amb un parell de lavabos i dutxes... En fi... plantem la tenda.... Quina tenda?... La portaves tu!!! No!! Et vaig dir que miressis al maleter!!................ Agafa el tren de tornada a Tasch per recollir la tenda que el conductor del taxi s'havia deixat... Segur que va ser ell el culpable! Aquest viatget no planejat ens permet saber que el tren costa exactament la meitat del que ens han cobrat els nostres amics mafiosos...

Par gràcia divina o perquè el Matterhorn ho va voler, l'endemà tot va canviar i va començar a rotllar de meravella, fins i tot ens hi vam sentir ben a gust al càmping. Tot i que la meteo no era massa bona, vam poder fer un parell d'excursionetes. Pujada a Schwarzwee (encara no sé com s'escriu), amb el conseqüent esgotament de la menda.

El caminet de pujada era ben maco!

I quines vistes!! El poblet de Zermatt semblava diminut.

I pujada a Gornengrat. Aquí si que vam agafar un trenet fins a la segona o tercera estació per acabar de pujar caminant. Les vistes des del coll eren espectaculars, una de les glaceres més boniques que he vist durant el viatge!

Glacera del....Monte Rosa? No en sé el nom, però és ben maca.

El motiu inicial per anar a Zermatt, era el somni de l'Alpinista per conquerir el mític Cervino... però 1 setmana de pluges i vent van fer que fos impossible... Que hi tornaràs?

Matterhorn, l'únic dia que es va veure sencer.

Pleguem tenda i cap a Interlaken!

Primera parada: CHAMONIX

2009-07-21T11:00:00.001+02:00

Comencen les nostres vacances. 3 setmanes per fer el que vulguem i anar als llocs que més ens inspirin... Així que iniciem la ruta a Chamonix, perquè és el destí que ens queda més a prop.... si no contes les caravanes, és clar!

Només ens hi estem 2 dies, però són suficients per quedar encantats. L'única cosa dolenta és que està massificat, hi ha get per tots els racons, però l'entorn s'ho val i aprofitem per fer "toma de contacto" i "reconocimiento del terreno".

Una senzilla excursió a la glacera dels Bossons ens obre la gana a conèixer més.

Glacera dels Bossons des del mirador. Al fons, Aguille du Midi.

Estant a Chamonix, és de visita obligada el cim de l'Aguille du Midi. L'Alpinista s'aixeca ben aviat i puja amb la primera cabina, així aprofita per fer una volta per la glacera de le Valle Blanche. Per quan decideix tornar, jo ja sóc a dalt, esperant per fer La Foto.

L'Alpinista tornant per l'arista de l'Aguille.

Des del mirador de l'Aguille les vistes són espectaculars, sobretot per mi, que no havia tingut mai una glacera tant aprop!

Montblanc, séracs i mil fotos...

Vistes de de l'Aguille du Midi, amb la Dent du Geant ben emmarcada!

Estem ansiosos per continuar, així que marxem cap a Zermatt per provar sort amb la meteo...

Verd i Blau

2009-07-03T08:35:00.004+02:00

5 dies a Mallorca amb l'objectiu de provar això que en diuen Psicobloc.

5 dies a Mallorca sense atrevir-me a provar això que en diuen Psicobloc.

I els 5 dies vaig poder contemplar la capacitat camaleònica de l'aigua. Els colors canviaven segons la llum i l'estat d'ànim del mar. Verd, blau, turquesa... negre...

En ocasions, vaig tenir el privilegi de poder contemplar la desaparició de l'horitzó. Ho heu vist mai? És increible, i només succeeix quan el color que adopta el mar és exactament igual al del cel. Un blau intens trencat únicament pel lleu moviment de les ones.

I és que el mar està viu. És capaç d'hipnotizar a l'home i atrau-re'l cap al fons.

Desperta els sentits: L'oïda amb el trencar de les ones, l'olfacte amb les partícules de sal i peixos i mar, la vista amb la infinitat de tonalitats blau-verdoses, el gust amb la intensitat del seu sabor, i el tacte amb les petites gotes que arriben a la pell.

El mar està viu perquè el sentim, notem la seva presència, a més d'un efecte relaxant que només podríem trobar en el seu oposat, la muntanya.

5 dies a Mallorca, compartint el Mar amb la millor de les companyies.

Més fotitos...

Triomfada a Margalef

2009-06-10T10:37:00.006+02:00

El cap de setmana passat, vam aconseguir reunir a 24 persones a Margalef, també conegut com el Cul del Món.

No explicaré cada via i cada anècdota, doncs els que hi vam ser ja les recordem prou bé.

Però si m'agradaria destacar el fet que va ser un cap de setmana clau. Cadascú va arribar amb un repte personal al cap. I cadascú va buscar l'energia i l'esforç necessaris per tal de superar-lo. Hi sonaven crits d'ànim i les cordes semblaven un munt de serpentines penjades per la paret.

Personalment, vaig quedar satisfeta dels resultats i penso que començar una jornada amb un repte, per petit que sigui, és bo per activar el sentiment de superació i, sobretot, per practicar el control de les pors. Aquestes pors que ens priven de fer coses que ens omplirien de passió i emoció!

Algunes foticos del evento:

Sandra practicant amb ganes!

Norbert un cop superat un pas una miqueta delicat...

Albert treballant el coco!

Sebas le "escagladogr"...

Agnès amb molta ACTITUT!

Vanessa recuperant forces i ganes! I descobrint nova roca

Remi baixant d'un 7a... el camí de magnesi no és el correcte!

Xavi al sostret del 7a...

Remi i "el Espinazo del Diablo", 7a+. Tot un espectacle!

.
.

Remi "the machine" a un 7a+ que es desfeia per moments... quin patir!!

I unes poques fotos més...

Cuerpo y mente

2009-06-02T14:45:00.000+02:00

Se conoce: "Mens sana in corpore sano".

Claro, es lógico. Pero siempre sin olvidar que la mente también necesita ejercicio y, de igual modo, reposo.

Pensar demasiado da dolor de cabeza, aunque éste sólo sea un dolor simbólico, como metáfora de una preocupación. La sencillez de los hechos que pasan a nuestro alrededor viene dada, únicamente, por la importancia que les demos. Afirmación que me devuelve al exceso de ejercicio mental.

Es bueno analizar cómo y porqué suceden las cosas, como se puede llegar a ciertas situaciones que escapan a la lógica adulta. Pero es bueno también, aprender a reconocer el punto en que el análisis y la búsqueda de una razón se convierten en un dolor de cabeza. Y parar, dejar descansar la mente y asumir que no existe explicación lógica a tal hecho o, en caso de existir, no merece ser buscada. A veces es mejor no intentar comprender las razones de cada individuo frente a una situación determinada, porque, dichas veces, ni el individuo en sí sabe porqué actúa de tal modo.

Es buena la comprensión de la sencillez o, por lo menos, la aceptación de la misma. Se vive más tranquilo y se mantiene la mente más sana. Así, cuando el intento por comprender los actos de los demás se convierta en un dolor de cabeza, la mejor solución será siempre abandonar ese pensamiento y alegrar la mente con sensaciones buenas. Unas sensaciones que nos rodean por doquier y que, en ocasiones, las preocupaciones no nos permites identificar y absorver.

Por lo tanto y, a pesar de haber tenido pequeñas preocupaciones estos días atrás, he podido crecer un poquito más y descubrir muchas de las cosas buenas que me rodean ahora mismo.

Si no soy bienvenida en un lugar, tengo cientos de rinconcitos donde el río me aceptará con un murmullo sordo, donde el sol me acariciará con suavidad y en silencio, donde puedo disfrutar de una lectura mecida por la brisa de la mañana...

Un rinconcito donde puedo encontrar un cálido abrazo, que borrará cualquier intento por comprender algo incomprensible, y que relajará mi mente y mi cuerpo con una sensación de lo más agradable.

3x3000 = 9000?

2009-05-31T16:30:00.006+02:00

Fent el que més els agrada, 4 intrèpids alpinistes van llevar-se dissabte a les 5'30 de la matinada per fer l'aproximacó al camp base: el Balcó de Pineta.

Un cop allà, algun ansiós, impacient i inconformista va aprofitar per fer cim als Astazús.

A les 19h d'aquell dissabte ja dormien... havien de resposar forces, perquè a les 4 de la matinada sonaria el despertador... Déu ni do,quina matinada!!

Es lleven, carreguen material mentre sona el clinc-clinc de la ferralla penjada a l'arnés. La corda està freda i s'abriguen a la llum dels frontals.

Una mirada comuna. Estan preparats.

Segons les meves fons d'informació, feien cim cap a les 9-9:30 del matí, després de patir l'overbooking al pas clau. Contents, capten aquell moment amb la càmara (espero...) i baixen amb el somriure dibuixat al llavis.

Cara Nord del Monte Perdido... i el queda de glacera.

Dos d'ells però, es desvien a mitja baixada, volen aprofitar aquell moment i, esborrant el cansament de la ment, pugen el Cilindro. Potser un pic sense masses dificultats, però d'una bellesa curiosa per les seves formes retorçades.

Cilindro de Marboré

Enhorabona Alpinistes! 3 TresMils que podreu afegir a la llista!

... Tot i que no sé si haguessiu pujat sense el sopar de divendres...

2009-05-25T20:32:00.003+02:00

SOMIA!!!

.. i deixa't portar ...

... cap endevant.

Tierra de Nadie, 175m, 6b+ (6a+ obligat)

2009-05-20T13:45:00.010+02:00

Tornem a Vilanova, continuu enamorada d'aquestes parets.

Divendres, amb l'agradable solet de Vilanova, decidim practicar el ràppel a la Paret de Zarratrusta, on ja vam fer la Txubaskos. Aquest cop escolllim el 1er llarg de la via que hi ha a la dreta de Mar de Núvols.
Abans de començar a pujar, calen algunes explicacions...ja sabeu, la teoria abans que la pràctica! Això va per aquí, muntes aquest nus allà, les mans així... Un cop em sento preparada i amb la lliçó apresa, cap amunt! Un llarg molt guapo, diria que V. A la Reunió (rapelable) munto jo el ràpel. Bé a la primera! i cap avall!!

Divertidíssim tu!! Malhauradament, no hi ha fotos...

Dissabte se'ns obren els ullets amb la primera llum del dia... les 7'20 i ja no podem dormir més.. què fem? Acabem de repassar les possibles vies que ens fan tilín i...la guanyadora és.... TIERRA DE NADIE!!
175 metres de via, 6b+ (6a+ obligat, diuen)... Però jo vaig fer una altra via, la meva era Tierra de Nadie, 175m, 6b+/A0 jejeje... però sabeu què? Vaig arribar a dalt!

Recorregut via "Tierra de Nadie", paret de la Roca dels Arcs, Vilanova de Meià

L1: Se suposa que és un IV+, segurament si que ho sigui, però mentre el feia de segona em començava a tèmer el pitjor... En aquesta paret, els graus són una altra història! De tota manera, arribem a la R1 em els ànims ben amunt!

Xavi al L1, IV+...

L2: 6a segons la guia... estan flipats, jo crec que van posar els graus a ojo per gastar alguna broma!! Surt d'un petit sostret cap a l'esquerra on hi ha un canto que agafes bé si saps on és i ets prou llarg... El Xavi cau 1 cop i jo em començo a posar nerviosa... Per si això no fos prou, es fot un nus a la corda que m'estic com uns 10 minuts de rellotge per desfer-lo. buffffff...respira....
Per suposat, aquest llarg me'l trec en A0.

L3: 30 m de 6b+. Ja em perdonaran els de la guia, però he vist ressenyes on el marquen de 6c!!! "Xavi, baixem." M'ho repenso. Tenim una cordada darrera que ens agafen començant el 3r llarg. Un paio molt majo (Antonio) que em va tranquilitant mentre el Xavi es baralla amb el passet (o peazo pas) que li dóna el grau al llarg. Em toca a mi. Continuu amb el festival de l'A0, però tot i així em costa superar el desplom. Gràcies als truquis del paio de l'altre cordada, me'n surto. M'ha semblat més fàcil que el llarg anterior!! La R3 és el paradís de les reunions, una petita bauma excavada a tot el llarg de la roca, pots seure i observar les vistes. Deixem passar la cordada.

L4: V+ i continua flipant. La sortida és cap a l'esquerra i amb un pas de peus volats... Menys xapes i més desploms. En superes un, mires amunt i en ve un altre!! La meva ment ja no veu cantos, només busca cintes... Per sort, el Xavi m'ha deixat algunes bagues d'on poder tibar una miqueta. El Joan, de la cordada del Somni de Quimfer, em va animat i va fent fotos... que quan les tingui ja penjaré perquè veieu el show... A l'últim tram del llarg puc escalar una miqueta, és un tros molt divertit! R4, també molt còmode i ampla.

Joan a la via "El Somni d'en Quimfer".

L5: Un altre 6b!! I per suposat DESPLOMAT! Buffff.... Vinga, ja és l'últim llarg complicat... Les xapes estan molt a prop, però la corda m'escup de la paret i em costa horrors tornar-m'hi a enganxar. No se sent el company que està a la R5. Però en Joan ens fa de transmissor: GRÀCIES!! Cinta i amunt, cinta i amunt, cinta i amunt!!! Déu ni do!!!

Més fotos dels malabars artificials...

L6: V+, bé!! per fi podré escalar!! Va recte amunt, amb tendència primer a l'esquerra i passat el despomet a la dreta. Oju perquè es perd el rastre de parabolts (només n'hi havia 3 o 4?) i pots desviar-te bastant, oi Xavi? És un llarg divertit, però jo ja no tenia forces per disfrutar-lo... i vaig pillar un cabreo monumental!

Cordada Joan-Gemma, "El Somni d'en Quimfer". Gràcies nois!

Un cop arribes a l'última reunió has de continuar pujant, fent una mica de grimpadeta, fins al cim i llavors seguir el caminet cap a l'esquerra, direcció Roca Alta. Abans d'arribar-hi, el camí es desvia per una canal petiteta fins el camí que ressegueix la paret per sota. Hi ha fites durant tot el camí de baixada.

En resum: PEACHO VIA!!!! La vaig fer en A0 si, però la vaig fer sencera!

La recompensa després de l'esforç!!!

Diumenge ens fiquem a la Mar de núvols, però entre que se'm lien les cordes (massa habitual en mi últimament...) i que estic moooolt cansada de dissabte, al segon llarg "cancelo missión" i fem un ràppel fins avall... un tros de ràppel era volat!!! Com cansa els braços!!! He d'agafar pràctica encara...

Guau.. quin cap de setmana... i amb recompensa el dilluns!!

Calma a Vilanova, al fons la Roca Alta.

Més fotiquis!

Txubaskos en Montmeló

2009-05-12T08:42:00.006+02:00

Viernes tarde.
Uno subiendo desde Barcelona y la otra bajando de Tremp.
A las 5 PM en Vilanova de Meià...es pronto, aprovechamos?

Sin pensarlo dos veces cargamos los cacharros y hacia Zarratrusta (5').
Si! Haremos la Txubaskos Baskos. Por cierto, se agradece el nombre a pie de vía.

Y empezamos!

No me apetece describir los largos, pero os puedo asegurar que es una vía guapísima i la roca increible.
Txubaskos Baskos (100m, V+)

Y he descubierto uno de los múltiples placeres que te ofrece este lugar... un sueño placentero y relajado, que termina con la primera luz del dia. Levantar la cabeza y ver esa pared esperando una nueva avalancha de cuerdas.

Después de aprovechar viernes y sábado al máximo, llega el domingo!

GP de F1 en Catalunya, y yo con entradas privilegiadas (cortesía de M. Serra)!!! La verdad que al circuito sólo se va para sentir el ambiente. El ruido que hacen los coches no tiene nada que ver con el que se oye por la tele. El olor a goma quemada cuando paraba un monoplaza justo debajo de nosotros para cambiar ruedas. La velocidad.... después todo parecía leeeeentoooooooooo....

Una experiencia que hay que ver, pero las carreras se ven mejor desde casa... Por cierto, como quedaron?....

Fotos F1

Fotos Txubaskos

FLAC! HOP! PLAS!

2009-05-04T20:21:00.011+02:00

Pont de Maig, 3 dies a Targassone, el somni de qualsevol bloquero.

Ja podeu imaginar què hi vam fer allà: BLOCAR!

Escalar bolos de granit, amb moviments precisos i onomatopèyics.

Els palmeos són un PLAS.

Les tibades un RASCA.

I les sortides sense "gusanito" són un delicat FLAC seguit d'un ràpid HOP!

(Autor: Ori)

Cada matí, sota la motivació imparable de Mrs Flower Power, sortíem a buscar els blocs que portessin el nostre nom. Ens hi vam esforçar tant, que ens vam deixar les mans i els peus també...

I és que l'escalada no va ser el més destacat. Si ho van ser, en canvi, els somriures i les rialles descontrolades, les bromes, els jocs, els vídeos que enfoquen on no han d'enfocar i les matinades al migdia. Un ambient inmillorable, l'alegria que es despertava al grup quan algú arribava a dalt d'un bloc i els reptes que cadascú va descobrir que hauria de superar...i les ganes de fer-ho.

I com sempre, l'extranya parella va fer sortir els petits que portàvem a dins...Gràcies parella! Però vigileu, que les venjances es serveixen en fred......

Més fotikis!!

FIERA!!!

2009-04-30T09:10:00.007+02:00

FIERA!

Com t'emociona enganxar-te als blocs... sobretot si són de granit!

El millor és que ara t'ho creus, saps que estàs fet per escalar, siguin 2 o 30 metres d'alçada. Perquè ho vius i et surt de dins, des de ben petitet. Perquè tu ets escalada, tu ets cada presa que aconsegueixes aguantar amb els ditets, ben fort, que no s'escapi!

T'ho mereixes, perquè has treballat molt per arribar a aquest segon lloc.

Tu em vas apropar a aquest món vertical, i t'ho agraeixo, perquè m'encanta poder veure com t'emociones amb un prat ple de bolos trencats i com parles ilusionat del pròxim repte que tens en ment.

APRETA!!!

Fotos Compe (Autor Nès)

2009-04-29T09:26:00.004+02:00

Et marques objectius. N'hi ha de fàcils d'assolir i n'hi ha que semblen impossibles. Però el més important sempre serà la ilusió i les ganes que tinguis d'intentar-ho.

És senzill, hi ha uns passos a seguir, sempre l'un darrera l'altre.

Passets petits però ferms.

Buscant la manera d'avançar una miqueta més.

Amb esforç.

Amb constància.

De vegades, és necessari caure, per adonar-te del que fas malament. Però sobretot per reprendre l'objectiu amb més ganes.

Recorda tots els progressos que has fet, i continua.

Perquè el més important en els objectius que ens marquem, és la passió que ens desperten. Una passió que està plena de recompenses.

Me he enamorado...

2009-04-26T19:41:00.013+02:00

Cap de setmana dominat per nuvolositats i ruixats, sobretot al Nord de Catalunya... - Predice Molina.
Uuuuuiiiii - pienso yo - va a ser un fin de semana de lo más aburrido, todo el dia encerrados en casa!

Llega el viernes, un sol implacable lo tiñe todo de dorado, la intensa luz incluso daña la vista...Vaya con Molina...
4 PM, Isona, punto de encuentro. Decidimos subir a Abella de la conca, donde hay unas paredes de lo más sugerentes para matar el gusanillo de una tarde más que aprovechable.
Elegimos "les Ajegudes", por su bajo grado (así yo puedo acercarme a la pared) y su corta aproximación (5').

Pared de Les Ajegudes, Abella de la Conca

La tercera via es V+, empezamos!
Esto es un quinto? La p... que los parió! - Dice Xavi, tan explícitamente que yo decido ni probar la vía.
Y es que resulta que las paredes de Abella son muy bonitas, estratos de caliza subverticales que invitan a hacer mil fotos y hacen volar la imaginación de los equipadores...
TODO PURA ADHERENCIA! Y si le sumas la presencia de serpientes (deducido del ruido que hacía el agujero: ttssssst, ttssssst) toda una aventurilla!

Yo y mi falta de fe en una de las vías.

Xavi con una de las pocas manos que había (6a)

Pero finalmente caen las 6 vías del sectorcillo (todas V+ y 6a) y yo me dejo los tendones de las manos y las uñitas de los pies en la pared...

La teoría planeada era hacer una vía en Tarradets el sábado. Pero amanece nublado (Molina debe estar contento...), así que ponemos rumbo a vilanova de Meià para buscar algun sector de deportiva.
Sólo llegar ya empiezo a babear... qué paredes! Qué vistas! Qué emoción! Y hace solecitoo!

Roca dels Arcs, vilanova de Meià

Damos un paseito por la zona y plantamos bultos y neverita (parecemos domingueros, pero que bien entra una frutita fresca después de unas vías!) en el sector ECAM, pasada la Cova del Valent.

Hay una vía muy bonita al empezar el sector, 2 largos de V. Pero parece que la parte superior está algo inestable, caen pedruscos de tamaño peligroso, así que olvidamos esa vía. El resto del sector parece más estable.

La idea era una vía de 2 o 3 largos, la última vía es perfecta, 2 largos de V/V+, 18 y 22 metros. Me encanta! Me motiva!!

Xavi en la R2, estas paredes són preciosas!

Yo en la R2, algun día haré estas vías de primera!

Para completar el día, hacemos el resto de vías, tres V/V+, un 6a que me cuesta horrores y un IV que hago de primera!

Ya pensando en la duchita que nos espera al llegar a casa, Xavi prueba una vía que debe ser un 6b (por los dibujos de la guía) y un V+ (creo) que me anima a hacer de primera alegando que es la vía más fácil de la jornada.

Me acuerdo de él, de toda su familia cercana y lejana cuando llego al pasito de bavaresa. Qué miedo!!

Lo intento, caquita y vuelvo al lado de la chapa.

Lo vuelvo a intentar, caquita y temblores y vuelvo a mi chapa querida.

Xavi, bájame! Pero por suerte, él cree en mi y la cuerda no se mueve...Siento que está esperando a que haga el paso y que no me va a bajar, porque sabe que al final lo haré.

Lo hago, LO HAGO!! Reunión y abajo con una sonrisa nerviosa.

Yo antes del pasito en ese V+ que no olvidaré

Gràcies!!!

Puedo afirmar que me he enamorado de Vilanova de Meià!

Y domingo Molina ya debe estar dando saltos en su cama mientras canta: "he acertadooo, he acertaaaadoooo! "

Lluvia fuerte y contínua que despide un fin de semana de lo mejorcito.

SANTA SARDEGNA!

2009-04-15T16:38:00.014+02:00

Es importante que sepáis, lo muy trabajoso que resulta seleccionar los mejores momentos de un viaje como este, en especial cuando sientes que cada minuto ha sido aprovechado de algún modo.

Para los que tengáis pensado ir a la Isla Sarda en algún momento de vuestra vida, os informo que el Ferry tarda 12 inhumanas horas. Que sale mucho mejor de precio, porque llevas tu coche, pero pierdes 1 día y medio.

Barcos y agentes de finanzas a parte (…), Sardegna es enorme, abrupta, verde, bonita, especial, tranquila y llena de rincones sorprendentes.

En vista de los muchísimos sitios que queríamos descubrir, nos centramos en una zona: Cala Gonone, donde encontramos al grupillo avanzadilla casi al completo (JJ, Elvira, una pena no coincidir). Nos informan de los mejores sectores de la zona y a preparar la cenita social. Hay que decir que el camping donde nos invitaron a cenar era de lo más acogedor! Gnochi, tortellini, pesto, vinos varios y mucho lambrusco para celebrar el encuentro! Gracias cocineras!!

Vistas desde Santa Maria Navarrese

Amanece y empieza nuestro viaje. Como dormimos cerca de Baunei, hacemos parada en el Campo dei Miracoli. Vistas impresionantes de las paredes recortadas en el Mediterráneo… y lo mejor, un solecito inesperado!

Campo dei Miracoli

Paredón de Campo dei Miracoli (Baunei)

Probamos unas cuantas vías nuevas que no salen reseñadas: un 5b y un 6a que yo no termino. Xavi se divierte con 3 vías de 6a+ y nos trasladamos a la zona que sale en la guía. Los 2 quintillos del principio ("Qui", "Quo") están bien, aunque para mi quizá algo durillos. Xavi se encapricha de dos 7a bien diferentes, "Campo dei Miracoli" que diría no le gustó nada de nada y "Maledetto Gatto", del que se enamora y repite. Un día excepcional que terminamos con una pizza en Cala Gonone (campo base).

El Hombre y el Mar...

Segundo día productivo, el tiempo aguanta! Directos a Cala Fuilli! Una calita acogedora, a 2 minutos del coche, lástima que todos los turistas tuvieran la misma idea… Hoy tocan vías facilitas, cuartos y quintillos para la niña bonita! Hacemos un 5a precioso ("Spigolo Fuili") y me atrevo de primera con una de las vías de la izquierda (sin nombre, sin grado). Empieza a llover, toca recoger cuerdas.

Camino de Cala Fuilli paramos en Ziu Martine, donde aportamos nuestro montoncito al paisaje

Cala Fuilli

Por la tarde nos inspira el nombre de Biddiriscottai, 15 minutitos por un camino de postal y llegamos a la cueva. Aunque está húmeda, Xavi prueba 2 quintillos ("Sirene al Wall" y "Lithium") y se encapricha con un 6a+/6b ("Paolino") y un 6b+ ("Aberrante") que tiene fans.

Camino de Biddiriscottai

Camino de Biddiriscotai

La húmeda cueva de Biddiriscotai

La mañana siguiente, una llovizna tocapelotas nos lleva a ir a Cala Luna. Los barcos no paran por mala mar, así que pateo de 2’30h para no poder llegar a la cueva. Por lo menos el caminito era bonito, además de fangoso.

Cala Luna desde el caminito

La playa selvática de Cala Luna

Por suerte, el último día aprovechable sale el solete y nos levanta el ánimo. Probamos un sector cercano a Gonone: La Poltrona. Muy guapo, la roca increíble y con una vías de 2 o 3 largos que habrá que volver a probar. Me agencio un 5a ("Chiquita") de primera que me encanta y terminamos con un 5b ("Dopo il Pesce"), también muy guapo.

La Poltrona (Cala Gonone)

Vía "Chiquita", 5a

A media mañana decidimos empezar a subir, hay que llegar a Porto Torres (ciudad de nadie) para coger el Ferry de madrugada. Así que aprovechamos la tarde en Osilo, donde investigamos la Dimensione Verticale. Caliza ligeramente o muy desplomada con mil y un agujeros, no apto para aquellos que sufran aracnofobia…… Empezamos un poco reticentes, pero poco a poco le cogemos el gustillo al sector. Probamos un 4c ("Derby") y un 5a ("Chi si Loda s’Imbroda") en los que a los amateurs no nos regalan ni el numerito ni la letrita…Tela! Xavi empieza a babear con los desplomes de un 6a+ ("Tatiana sa aterrava"), un 6b ("Che Fico") y un 6b+ ("Il Cellulare di Gió"), para relajarse después con un 6a que yo hago en tope y a rastras. Y para despedirnos de la isla, hago de primera un 4a ("Primi Passi") facilito y divertido y Xavi se mete en un 6c con el que debe haber soñado varias veces y que se apunta a su lista de conquistas.

Xavi, bloque de 6a+ con 2 chapas. Dimensione Verticale (Osilo)

Y así de fugaz pasa 1 semanita en la Isla Sarda. Menuda sonrisa me llevo…

Más fotitos...

Els divendres m'inspiren...

2009-03-27T10:38:00.002+01:00

Poder dir que confies, que rius, disfrutes i somies.

Poder afirmar que sents i que et senten.

I aprendre cada dia un miqueta, per poder dir que comprens i respectes.

Coincidir en somnis i objectius. Construir nous somnis i objectius que inclouen una nova cara darrera teu quan et mires el mirall.

I no conèixer el futur, però tenir il·lusió per descubrir-lo.

Admirar i mirar embadalit. Veure uns ulls davant teu, molt propers.

Enyorar per poder dir que trobes a faltar. Enyorar i poder sentir que et troben a faltar.

...Com evitar somriure amb tots aquests bons moments?

Tanca els ulls, respira i somriu!

2009-03-25T09:04:00.009+01:00

M'encanta la fresqueta que es respira els matins de primavera. I sentir com m'acaricia la cara mentre esmorzo acompanyada d'una tranquil·litat pròpia dels dies de vacances...

Al fons, Tremp protegit per les muntanyes del Montsec

Fanatismo en Targassone

2009-03-23T09:53:00.013+01:00

Fin de semana tranquilito en la Molina. Visitas sociales y dos días para disfrutar del buen tiempo. Que ya está aquí la Primavera!!! Y como el Chaos de Targassone está a 20 minutos, pues a tomar el solecito!

Como llevo un tiempo bastante vaga con el tema de tocar roca, me dediqué a inmortalizar cada movimiento de los bloqueros fanáticos... esos que empiezan calentando con un quintillo y un 6b para seguir con un 7a... bah! cosa fácil...

Jesús calentando en el 6b

Raül pegado como una lapa a este 6b (?)

Jesús, eso es un palmeo y lo demás son tonterías!

Xavi calentando en un 6a con vistas.

Y al 7a, que falta gente!!

7a, a Jesús sólo le faltó clavar los dientes para encadenar, ya tienes deberes!

Xavi en un 6a que te hace sudar el coco.... jurr, que alto!!

Pero se lo saca... menos mal!

Y Raül, que según decía ya no tenía power, se hace La Balene (7a) como si andara por un prado lleno de florecillas silvestres... Lástima que no pillé el lance!

Una Londres muy familiar

2009-03-20T09:10:00.008+01:00

- Vuelos a Londres para 6 personas = 500 euros
- Taxi Gatwik-Londres = 90 Pounds
- 2 noches de hotel para 6 personas = Mejor no comentarlo
- Taxi Londres-Stansted = 95 Pounds (en teoria)
- Pounds perdidos por suelos londinenses = 5-10 Pounds

Poder ver a 4 amigos de toda la vida juntos de nuevo, disfrutar del solecito en la lluviosa Londres, cenar en los típicos restaurantes Italo-Londinenses, conocer las 2 caritas de la nueva generación, y poder formar parte de ello........ lo adivinais?

NO TIENE PRECIO.

Faig o desfaig?

2009-03-16T13:40:00.006+01:00

Rectificar és de savis, tothom ho diu.

Excepte quan impliques altres persones o projectes aliens…...

On està el límit que separa la covardia del sentit comú? I qui el traça aquest límit?

Si no t'importa el que pensi el teu voltant, el límit el marques tu. Però quan l'opinió de la resta és important per un mateix, tot queda emboirat per les aparences.

També havia sentit algun cop que, fer un pas enrera pot significar fer-ne després dos endevant... I perquè està tant mal vist doncs, desfer aquest mal pas?

Pot ser tot causat per la impaciència?

Hablar sin pensar...

2009-01-14T17:22:00.004+01:00

"El temporal ha estado presente en gran parte de la Península, menos en Aragón, donde hoy no ha nevado..."

A - Cómo que en Aragón no ha nevado? Claro que ha nevado!
B - Se estará refiriendo a Aragón ciudad....
A y C- JAJAJAJAJAJAJAJA!! Aragón QUÉ???!!!!

Esto es lo que pasa cuando se siente uno demasiado cómodo en un lugar, te relajas. Hablar sin pensar te puede llevar ser el centro de las risas. Y QUÉ??
El dia que dije esa frase me di cuenta al instante de que había metido la pata... qué verguenza!! Pero unos días después ya no importaba, porque haber dicho lo primero que me pasó por la mente significa que me sentía muy a gusto en aquel lugar y con aquella gente. Y ya no importaba, porque les provoqué por accidente un minuto de risas desenfadadas, y me encanta verles reir.
Ya no importaba porque me van conociendo y ven que son muchas las ocasiones en las que mi voz intenta superar a mi mente.

Sé que en algunos casos, la gran mayoría, debería taparme la boca una segundo y pensar en lo que voy a decir. Pero no forma parte de mi carácter frenar los impulsos que siento.
Así que seguiré metiendo la pata y provocando vuestras risas, y nunca sabreis si lo hago por accidente o porque quiero escuchar ese minuto de repentina felicidad.

...Quereis una sopa?? ;)

Via Àfrica, 60-80m 5a/5b

2009-01-05T12:16:00.000+01:00

Dissabte 3 decidim abandonar el paradís a Labuerda, però per evitar el xoc d'anar directament a Barcelona posem rumb a La Molina, on farem visites socials.

De camí però, parem a la Paret del Grau, a Coll de Nargó. Són les 12 i es pot fer una vieta facileta. El meu guia tria la via Àfrica, de 3 llargs i 5b com a grau màxim. Fa solet i deixem motxilla i roba d'abric a peu de via.

Paret del Grau, Coll de Nargó

L1: Facilet i divertit, "na fent". No tinc gens de fe en els peus, ho he de practicar això, perquè realment es quedaven enganxats a la roca. Un lapiaz ben maco!! jejejeje.

Xavi a la R1

R1.. encara feia solete

L2: Comença a bufar una brisa amenaçadora... Hi ha un passet que em costa perquè la corda em ve de la dreta i em fa por caure i menjar-me la roca del costat. Però surt. A la segona reunió el Xavi m'espera impacient... fa fresca eehhh, posa't el forrito tu que pots!!

L3: FRED!!!!! El passet del final em costa molt i demano ajuda, a més, la paciència no sobra quan es té fred...

L3 i arribant

Fotos de rigor a dalt i cap avall, que volem coca!!!

Fred, fred, fred.... Marxem!!!!

Realment, les vistes eren molt maques.

Una vieta divertida que hauré de repetir amb solet i paciència, i alguna altra d'aquella paret també caurà... més endevant però! Em pesa massa el cul!!!

No vull tornar!!!!!

2009-01-02T19:22:00.022+01:00

Des del 25 que estem a Labuerda... i cada dia costa més fer la maleta per tornar, així que ens quedem fins el 3 de Gener... Mega-vacaciones!

Des que va marxar la troupe, ens ho prenem amb calma. Excursionetes de vaques, que dirien alguns, relax i reconeixement del terreny.

Pugem a Biadós, 3 horetes caminant xino-xano per la pista i baixada per la sendera que segueix el GR. Llàstima que en arribar a Biadós estava tot tapat, sinó les vistes al Posets haurien sigut increibles!

Refugi Biadós... quina rasca!!

De tornada pel caminet del bosc...

El friki del gel que el Xavi porta dins, ens porta a Pineta, on indiquen un sector a només 20 minutets del refugi. Haurien sigut 20 minutets si la neu no m'arribés per sota els genolls i haguéssim sabut on anàvem!!! Però l'aventurilla va ser guapa, clar que això ho penses quan ja s'acaba, perquè si haguessiu sentit la meva veueta en off mentre seguia la traça de l'home de les neus.....

Sector de gel a Pineta... estava tot trencat pel terra.

I abans de Cap d'Any, excursioneta a los Llanos de Larri, un camí ample i molt ben marcat, amb fites, marques de GR, pals numerats... però és que ens encanta investigar i el camí de vaques ens sembla massa fàcil, per això als primers 100m agafem un trencall incorrecte i enfilem bosc amunt..........Després de queixar-me vàries vegades aconsegueixo que tornem enrera... Mira!! una fita!!!!............................................

Agafem el camí correcte i en 1 horeta arribem a dalt.

Llanos de Larri i vistes a la Nord del Perdido i del Cilindre.

El dia 1 esperàvem més visites que venien a buscar gel, però la caloreta que estava fent els va fer tocar retirada. Així que el dia 2, per calamr el gusanillo de l'home de les neus, anem a Bielsa. Sorprenentment no fa fred i arribem a les cascades en 10 o 15 minuts. Quan vas caminant per allà esperes arribar a un lloc relativament tranquil i desert... si si... ves esperant! Més de 10 persones enganxades al gel, i un gos, i acompanyants, i esquiadors i de tot. Se sent l'aigua de la cascada que baixa per darrera el gel i el so buit dels crampons i piolets en clavar-se... això està a punt de trencar-se nois... esteu sonats!!

.
El Xavi s'apiada de mi i busca una parella perquè l'assegurin. Dos segovianos molt macos (Celia i Jose Mari) que monten una via en un obrir i tancar d'ulls. Com la nit anterior va nevar, les allaus cauen per totes bandes, molt a prop també.... a sobre la gent també! Són allaus petites, però s'emporten el material que hi ha escampat per allà i després de la tercera o quarta allau, emigro suficientment lluny perquè no m'arribi la pròxima.

FOTOS ALLAUS

Sens dubte unes vacances que només haguessin millorat si hagués fet prou caloreta per poder escalar una mica.

Labuerda Completita (27-28 Desembre)

2008-12-29T18:35:00.009+01:00

Un cap de setmana d'allò més variat.

Dijous 25, després de la "comilona", pugem a Labuerda, hem de començar a escalfar la casa per les visites que vindran!!

Divendres al migdia comença a nevar... i neva més... i continua nevant... ei, que encara neva...

Arriben el Raül i la Marian amb cara de fàstic després d'haver-se menjat 5 hores de viatge... a la fugaç velocitat de 20Km/h per la A2!!!

Es fa tard, però aguantem la son perquè esperem una visita molt especial que arriba sobre les 12 de la nit... L'Oriol, el Martí i el Pep entren fent sarau amb les aventurilles del viatge.

I comença el cap de setmana!

Hi ha diferents tipus d'aficions i aficionats:

- Els enrollats del surf, suen una mica amb el pateo de pujada, però és comprensible si es tenen en compte les vistes i com disfruten la baixada.

- Les marujones pasea-pueblos, no és dolent que també ens agradi tenir dies tranquilets i poder passejar, xerrar i comprar.

- I els frikis del gel, passen fred, de vegades es mullen, no veuen el paissatge perquè estan enganxats a una columna de gel... rozando lo incomprensible.

I així ens dividim el primer dia!

Marujonas y felices, y que comilona preparamos!

Gel a Bielsa (boca Nord)... molt friki suelto...

Raül i el seu camí.

La nit: SOPAR DE LUXE INTERACTIU(a càrrec del Pep, l'Oriol i el nou nascut pastisser Martí) i CAGA TIÓ PER TOTS.

Per cert, voldria proposar un brindis pel nen que tots portem dins i perquè poguem treure'l a jugar ben sovint! ;)

Quina colla de buitres!!!! (Foto robada a l'Oriol)

Vam cantar la cançó tant bé que el Tió s'hi va esfroçar de valent! (Foto robada a l'Oriol)

Diumenge s'aixeca tapat, però qui porta un friki dins sempre caurà rendit als seus fanatismes. Així que n'hi ha que repeteixen gel i taula, mentre que els més racionals anem d'expedició BNM (Botes Noves Marian). Una excursioneta que no podem acabar perquè un grup de caçadors ha decidit que hi ha sobrepoblació de senglars... Si tot ésser viu té un depredador, qui depreda als caçadors?

Camí de San Sebastián a Escalona, vistes al pantà de Mediano.

Ei niña... menudas botas, andan solas!!!

El que us comentava dels pirats del gel... (Xavi cargolant)

M'està entrant fred....

Només em queda 1 coseta més a dir: QUAN TORNEU???!!!!

Una abraçada!

Terra de Dinosaures, 160m V+/6a.

2008-12-23T13:40:00.007+01:00

Aquest dissabte, amparats per les optimistes previsions del Molina, vam decidir anar cap a Oliana, on la Paret Bucòlica ens guardava alguna sorpreseta...

Terra de Dinosaures, 160m V+/6a. Paret Bucòlica (Oliana)

Al cotxe feia rasquesta, però quan el sol va començar a assomar s'estava de conya. L'aproximació per un camí pedregós ens porta suant a peu de via, on es plantegen inclús de deixar el poc abric que portem amagat per allà...

Comencem amb presses, sembla que hi ha cua per pujar aquella via!

Els dos primers llargs molt guapos, tot i que el passet de 6a em costa bastant. L'A0 i una miqueta d'ajuda ens permeten continuar endevant.

Martí al L1... quin solet eehh??

A la segona reunió es gira un ventet que toca una mica els nassos i comencem a posar-nos roba. La boira està sortint del pantà, li comento al Pep que en mitja hora la tenim al damunt...

Quan jo començo el L3 ens ha pillat la boira i s'ha girat un aire que no té res a veure amb una lleugera brisa. Fot una rasca de collons i, amb tota la roba al damunt, tirem endevant.

Ja no escalo, només busco cintes. No tinc tacte a les mans, ni força, ni ganes de fotos a les reunions. El que si em va sortir és una mala llet que no sé ben bé d'on naixia...

Per sort, la paciència i l'efecte politja del Xavi em van fer pujar.

Jo palpant la roca... "És una mà això?" No sé si era el L4 o el L5.

L6. Sortint de la via.

Arribats al cim el vent era insuportable. Baixadeta el més ràpid possible i a la ment una sola imatge: un bon plat de sopa de caldo ben calenta!

Si si. Al restaurant ningú va dubtar: Sopa i canelons... una pena que no els hi quedés ni una ració de canelons calentons...

Haurem de tornar a la Paret Bucòlica per poder repetir la via, perquè semblava molt guapa i fa ràbia no haver-la pogut disfrutar.

Fugint del fred, diumenge vam apropar-nos a Can Jorba, al sector del columpi, per acabar de rematar el cap de setmana.

He après moltes coses aquests dies, i una d'elles és que el dia següent de fer via llarga no serveixo ni per cordar-me les sabates. No com altres...

Xavi a un 7a (diria que nou) que gairebé encadena.

Albert, diria que a un 6c+.

COBARDES!!!

2008-12-11T16:55:00.003+01:00

Sí, tengo miedo.

Y si no sale bien?

Soñar es peligroso…Hace que desees tanto una cosa que puede llegar a convertirse en realidad. Y una vez empiezas a caminar, es difícil volver atrás. No sólo por lo que hayas podido dejar, si no porqué retroceder implicaría no ser fiel a lo que sientes. Siempre lo has deseado. Porqué ahora dudas?

Tener la oportunidad de hacer realidad un pequeño sueño es un regalo. El problema es que, mientras es un simple sueño, es muy fácil ser valiente, jugar a imaginar, atreverse a probar…
Cuando ves que está al alcance de tus manos y que de ti depende que todo siga por el mejor camino……… Entonces ya me gustaría ver cuántos valientes siguen andando hacia delante.

Una solución fácil?

Claro, siempre hay un atajo!

Buscar un soñador al que cegar con una imagen de fácil utopía para que te acompañe en los primeros metros, que son siempre los más duros.
Y no sería eso un ataque de cobardía egoísta?

Por eso creo que, cuando ese miedo asoma las orejas, es mejor cerrar los ojos y ver que se esconde detrás de él. Y una vez encontrado el motivo intentar descubrir el sentimiento original, el que te hizo empezar a soñar, el que te concede esa pizquita de valentía para no retroceder.
Si es un sentir real, saldrá bien. Porqué el mero hecho de haberlo intentado te permitirá conocerte un poquito más. Porqué haber superado ese miedo cobarde te habrá hecho un poquito más fuerte. Porqué haber actuado según has ido sintiendo te permitirá estar tranquilo.

Porque la incertidumbre de no haber hecho algo por miedo es mucho peor que la caída por un fracaso.

Y porque si sale bien puedes llegar a ser muy feliz.

Y pasados esos primeros metros, donde todo es desconocido. Cuando empieces a sentir que puedes palpar el cambio, entonces sonreirás.
Ya sabes porque, ya estás sonriendo ahora… Ese será el mejor momento, cuando hayas logrado construir el escenario para que se desarrolle el sueño. Porqué podrás empezar a decorarlo, incluso podrás recuperar parte de las costumbres que dejaste atrás.

Y lo más importante… podrás empezar a compartir tu pequeña utopía con los que te miraban desde lejos, con los que te vieron marchar y los que te vieron llegar. Podrán formar parte de ella.

Esa será tu realidad.

Sí, tengo mucho miedo.
Pero lo haré.

Porque tengo mucha ilusión.

Y porque tengo mucho apoyo.

:)

Purísima Alicantina

2008-12-09T14:36:00.006+01:00

Es viernes.

5 horitas de trabajo intenso y podremos salir hacia la tranquilidad que proporcionan 3 días festivos.

Después de unos cuantos Km llegamos a Calpe, un pueblecito de la Costa Blanca. Y aun siendo de noche, ahí está: El Peñón de Ifach, objetivo de la mañana siguiente.Un sábado claro y con temperatura de mes de Junio nos despierta. La ropa de abrigo se va a quedar en el coche….

¡Esto es vida!

Efectivamente, subimos en manga corta y tirantes, sufriendo el sol del Sur, al que no estamos muy acostumbrados.

Aquí el guía, decide que subiremos la Valencianos, lo que no me dice es que piensa acortar por dos variantes muy interesantes…. Todavía tengo mis dudas si la premeditación le vino por inspiración mientras montaba los largos o si ya lo traía planeado de casa…

Mr. Guide, climber "pro" (..............)

Vistas desde pie de vía.

Valencianos, Peñón de Ifach (230-265m, V+)
L1: facilito y divertido (40m, IV)

L2: facilito si lo haces por donde va la vía. Aquí Mr.Guide decidió ir recto, cogiendo el segundo larguito de placa de la ¿??. El festival del A0!

L3: Lo dividimos en 2 partes. Travesía muy facilita dónde aprovecho para ir de primera y practicar la reunión. La segunda parte igual. (25m, III).

L4: La vía normal marca un diedrillo de V+. Mr. Guide, al que casi se le cae el pelo cuando llego arriba (…), monta el 4º largo de la Polvos mágicos (según algunas reseñas…). Ni más ni menos que una babaresa de 6b+/A1. Festival del A0, de la polea y del pilla-pilla…PERO MUY DIVERTIDO AL FIN Y AL CABO!

L5: facilito y divertido, lo marcan como IV+, pero creo que era bastante más fácil. (35m, IV+)

L6: Uno de los más guapos. Plaquita con cazo y muy continua. Muy chula!!! (40m, IV+)

L7: Me dio yuyu…Arista facilona, aunque a mi no me gusta no tener pared a ninguno de los dos lado. Por el camino juego a quitar cacharritos… los tascones cuestan de sacar!!! (20m, IV)

L8: Un paseíto grimpando por las rocas invadidas de gaviotas del Peñón. Aunque me dejé los gatos puestos, se podía hacer sin problemas en bambas. (65m aprox, III).

L1. Mr. Guide oteando.

L6. Llegando a la arista!

Foto típica, lo sé. Pero qué bien queda!!

Terminando el L7... ya no tenía fuerza!

.....Me hubiese quedado hasta el anochecer allí arriba.

En la cima del Peñón de Ifach!! CONSEGUIDO!

En la 4ª reunión vimos pasar un ONNI (Objeto Negro No Identificado). Resultó ser un pie de gato mañico que fue rescatado después de que el hábil propietario montara un rappel-grigri.

No hay muchas reseñas de esta vía, pero para hacerse una idea aquí hay algunas:

http://www.lacoctelera.com/vertical/post/2008/03/16/valencianos-polvos-magicos-6b-a1-penon-ifach
http://www.morosicristians.com/calpeescalada.htm
http://www.onaclimb.com/resseesp/index.htm

Casi llegamos arriba con la puesta de sol, la pena que se nubló un poquito, pero las vistas eran de impresión.

Una escalada genial!

Seguimos bajando costa, paradita rápida en Benidorm (por compromisos sociales, no os penséis que nos gustan ese tipo de “ciudades”) y llegada a Alicante, ansiosos por darnos una ducha de las buenas.Después de otra cenita amistoso-social, camita.

Y domingo deportiva en Sella. Los múltiples y cafres A0 del día anterior pasaron factura. No tenía fuerza ni para atarme el ocho. Así que sólo hice una vía y media. La falta de agua y el solazo de verano tampoco ayudaron a que mi motivación aumentara.

V+ que no terminé de primera y repetí luego en tope.

Así que me dediqué a hacer de mujer gri-gri para que Xavi pudiera enfrentarse a las espinitas del pasado: Un 6c+ que encadenó al segundo pegue y un 7ª que le hizo sudar la gota gorda en el pasito clave.

Y mira que pequeño es el Pais Valenciano, que nos encontramos en Sella a la pareja que nos seguía en la Valencianos el día anterior. Dos zaragozanos muy majos con los que seguro volveremos a coincidir!

Bielsa os espera chicos!!!

Estirando para sacar las espinitas...

Agus (zaragozano) en el 6c+

Agus antes del pasito chungo del 6c+, justo antes de hacer reunión.

El lunes ya amaneció lluvioso, y el cansancio tampoco inspiraba a emprender ninguna aventurilla más, así que a las 12 (hora local) empezamos a subir para tierras catalanas. En 5 horitas estábamos en casa listos para prepara el fin de semana siguiente!

En resumen, un fin de semana completito y excepcional.

Capde tranquilet

2008-12-03T08:40:00.005+01:00

I dic tranquilet per la poca activitat que ha generat el meu cos... incubant un mini refredat vaig dedicar el dissabte a donar lliçons pastisseres al meu mestre de clàssica. Molt obedient ell, però amb dèficit de pràctica a la cuina...

I diuen que diumenge farà bon temps!!
Doncs a Gelida, que falta gent!!!

D'esquerra a dreta: Pere, Jesús Quintos, Paio Desconegut, Buchi en plena forma i yo misma

Primer la dreta, després l'esquerra! ...De debó no ho tenieu assajat? (Magic i Lluis)

He aquí el hombre-grigri, sin miedo a que la cuerda le queme la cara...

Quien es quien?!! (Mer y su nuevo amigo: EL PLUMAS DE PITER!)

I quan el fred calava fins i tot els plumes, ja només quedaven els frikis enganxats a les vies que més ràbia els hi feien...

Xavi al 7a+ que li alegraria el dia.

Y ENCADENÓ!

Al final Gelida m'acabarà agradant i tot....

CLIMBAT // FONT // GELIDA

2008-11-24T21:26:00.003+01:00

Fin de semana completito!

Viernes de cabeza a la 3ª maratón del Climbat. Porqué no hacer un poco el pena antes de cenar?...........

Muchos conocidos, aire magnesiado y pies ocupando las presas de tu bloque.

"Los bloques blancos son los fáciles!"
"Qué raro que todos terminen en desplome, no?"
"Venga.. pero si es muy fácil!!"

Gran cierre de un viernes cualquiera, en el que quedé última de la clasificación femenina.....

Sábado de tirantes en la Font de l'Ametlló. Toda la gente que había, excepto un par de chicos perdidos, era de nuestro gupo: Markus, Juanjo, Elvira, Jesús, Deif, Pep, Xavi, Nès, Nitz, Òskar y sus 4 chicas... buff!!

Jesús y ese 6c (6c o 6c+?) que le pareció un paseíto por el Retiro... Según él no había ningún paso duro y había bastantes reposos...

Lo prueba Xavi, y creo que al tercer pegue encadena de pura rabia.

Y quedó pendiente un 7a a la izquierda al que le analizaron cada regletilla i ñapita. Hicieron un buen estudio... pero venció ella... Creo que tendremos que volver pronto para que se quiten esa espinita los dos.

Domingo de los más dominguero con el Comando V casi al completo.

Gelida nos recibe con 5 coches en el párking que auguraban un dia en el que habría que pedir tanda... "El último para el 6a, por favor?"

Los chicos de azul, felices y contentos, intentan leer las reseñas.... Ojo a la posición del libro......

Magic Markus y su toalla voladora, sin ella pierde toda su fuerza...

Y vamos calentando gomas..

K. en el aleje-diedro (6a+), rebautizado después de contar las cintas que necesitó para montar la vía....

Aupa Álvaro!! Vuelve de los Mundos de Yupi!!!

Pep... no cola... la teva aventura amb els arbustos t'han fet perdre qualsevol oportunitat de resultar un tio seriós! jajajajajajajajajajaja.... perdó, però és que encara ric!!!!

Jesús ya-no-quintillos disfrutando como un trepa con gatos nuevos en el 6b del esperón.

Y vuelta a casita!

REIVINDICO FINES DE SEMANA MÁS LARGOS!!!!

Esperó dels Elfos, 175m, V. Paret de les Escales

2008-11-17T15:06:00.011+01:00

Divendres tarda, cotxe i cap a Torelló, on començava el 26è festival de cinema de muntanya.

Butaques d'allò més còmodes (.................) i comença l'espectacle.

Com estan a punt de treure la peli completa de "7 paredes, 7 continentes", el germans Pou en van fent ressó, i quin millor lloc que un festival de muntanya?? Vam poder veure el fragment de l'Antàrtida, que està entretingut, tot i que té un estil massa documental. Darrera d'aquesta, venia una peli d'un paio anomenat Andy nosequè, que es dedicava a jalar sense mesura i a escalar en gel... bastant aborrit.

I finalment les estrelles de la nit: els germans Ravie en carn i òssos damunt l'escenari. Una peli normaleta.

A les 00:30 del dissabte enfilem cap a Vilanova de Meià, on pretenem passar la nit.

Pere - Hi ha unes casetes on podrem dormir

Laura - Sóc molt fredolica.... i a fora estem a -1ºC!!!

Pere - Baahhh! Amb el sac de plumes s'hi estarà bé.

Laura - Ok, anem-hi!

Sobre les 4 o les 5 de la matinada, el Pere es va haver de compadir de mi i em va intercanviar el sac, factor que em va permetre dormir 2 o 3 horetes.

Dissabte s'aixeca espectacular i amb un cel completament ras. Entrepà de truita i cafetó calent a Isona fan que recuperi l'emoció, i amb les piles carregades enfilem cap a Escales.

Paret de les Escales, vista des de la presa

Baixem les mítiques escaletes fins a baix de tot............. ens hem passat l'inici de la via....... NO PASSA RES!!!

A peu de via fem les pràctiques de muntar reunions, assegurar amb reverso... pràctiques necessàries per una amateur com jo!!

Comencem a tirar cap amunt!

El Pere munta el primer llarg i és el meu torn...

Pere a la primera reunió

Comença bé la vieta... necessito tirar d'A0 per fer la sortida!

Jo mateixa pujant el primer llarg

I arribo a primer punt de trobada...

Laura - Pere!!! Això és molt guapo!!!

1ª reunió

La roca és tant bona i l'escalada tant guapa que m'atreveixo amb el segon llarg. Ara mateix només recordo 3 o 4 parabolts i la reunió en un llarg de 45m... però fent els càlculs em sembla massa aleje...

Segon llarg que munto disfrutant al màxim!

I puja el Pere... això si, després d'una bona estona esperant a que jo aconseguís muntar bé la reunió... però com sóc una crack me'n surto airosa.. jejeje

Pere amb un gest molt típic seu.. sembla..

I munta el 3r llarg... Hi ha una fisura molt guapa on posa un parell d'àliens que em fa molt gràcia treure... són tant macos!!!

La recollida de les cordes al segon llarg m'ha deixat KO, així que el Pere, molt cavaller ell, munta els 2 llargs que queden.

I disfrutant moltíssim de l'escalada, que es fa molt bé, arribem al final!

La meva primera clàssica: ESPECTACULAR!
Segur que repeteixo!

El mestre i l'aprenent.

La Desdentegada

2008-11-12T19:28:00.003+01:00

Diumenge s'aixeca un dia espectacular.
Solet i moltes ganes de roca... després de tanta pluja ens començàvem a rovellar!

L'objectiu inicial era la Cova de l'Arcada... però una, que té el seu poder de convicció, va redireccionar el grupillo cap a la Desdentegada, on el grau és més assequible.

Sense ressenyes, vam anar provant les vies que alguns ja coneixien.
Personalment, ho vaig fer tot al revés... la caminadeta per pla a pas tranquil, la pujada a peu de via a ritme de "corre que hi ha foc!" (fins que vaig fer figa...). Començo escalfant amb un V+ que em costa massa i continuu amb un V i un parell de IV (no té ni cap ni peus...).

Els més frikis s'enfilen per alguns 6b, un parell de 6c i s'encapritxen amb un 7a+ que ha estat decotat de 7b... Algú el va arribar a muntar?

Xavi a un dels últims 6c de la jornada...

I la jornada de diumenge acaba amb un petit ensurt, provocat per la caiguda d'algunes pedres mig inestables... Però per sort, res greu.

De tornada als cotxes ens enganxa la lluna, que vigila per sobre els conglomerats que torbem el camí cap a casa.

I un cop afincats.....

2008-11-05T15:05:00.007+01:00

Divendres passat: soparet a casa la Marieta i l'Esteve.
Motiu: la celebració de la seva unió davant l'esglèsia!!! Ja que no ens van convidar a l'acte, van tenir el detallet de preparar-nos un sopar espectacular.

I aquesta foto la poso perquè m'encanta com em queda el meu abric nou.... :P

Vam ajudar a ultimar els preparatius del soparet... es nota que sabem treballar en equip!

Ei nenes....voleu un tall de pizza a l'estil trepa?...uhmmmm...

Molta gent, molt menjar, tot molt bo....UNA CASA GUAPÍSSIMA! I no podien faltar les fotos de rigor... que voleu, alguns no podem evitar actuar davant les càmares... serà que tenim una estrella a dins?....

Laura i Natàlia - "Ah si?! Goita tu!"

Marieta i Natàlia - "Aix que mones sóm!!"

La parelleta i la dama d'honor en sentiment (Marieta, Esteve i Rouse)

I van començar a ploure regals!!! Que no de boda, però si de post-boda!!

No podia faltar la samarreta de Penya a Mort... I tant que són una penya!!!

L'olivera més bonica del món... que no la més gran............. ejem....

I els hi va agradar!!!! Van riure una mica... però ELS HI VA AGRADAR!!!!

I suposo que ara ja enteneu perquè van riure... oi?

Olivera i test de ceràmica = X euros

Gasoil per arribar a subirats = 4 euros

Paper i tinta per fer les targetetes de felicitació = 3 euros

...Arribar i veure que com li regalen una olivera 3 vegades més gran que la nostra....... NO TÉ PREU!!!!

Les 3 Maries... GUAPES!!

Bloque en Targassone

2008-10-26T11:14:00.006+01:00

Pues si si.... Bloque en Targassone!!!

Mi primer contacto con el mundo bloquero. Veredicto: "Esto engancha!!"

Fuimos Raül, Marian, Pepe, Xavi y yo misma. Aquí los frikis, encaprichados con encontrar un bloque que salía en una de las fotos de la guía, nos dieron un paseito por el campo. Por el camino las niñas aprovechamos para probar el tacto de la roca...

Marian y su paso estrella.

Laura en un V con demasiado canto...

Después de muchas vueltas, encontraron su objetivo...

En el sector Dolmen, al fondo a la derecha (como los baños) estaba el pedrusco... Un bloque de 4'5 metros, con capas inclinadas que formaban un desplomillo guapo.

Pepe, Xavi y Raül estudiando los pasos

Había un par de vías, "Tunning" (6b) a la que los tres fieras le dierons unos cuantos pegues. Xavi y Pepe se la sacaron apretando mucho el culito en la salida final. La caída tenía muy mala pinta. Raül le dió unos pegues bien buenos, pero el factor coco era demasiado...

Xavi en "Tunning" (6b)

Pepe en "Tunning" (6b)

Raül en el 6a del mismo bloque

Cambio de sector. Nos volvemos a perder, pero recuperamos el camino y nos encontramos con una sorpresita muy agradable. 3 o 4 bloques con vías de todos los grados.

Probamos los quintillos. Un 5b demasiado técnico. Los fierecillas se lo sacan sin problemas y yo no supero el segundo paso... Falta de técnica!

Suman a sus listas un 5c, un 6a de fisura y se quedan enganchados en un 6c de 4 pasos donde te dejas toda la energía en el primer movimiento.

Raül peleándose con el 6c.

Mientras, las niñas se enfrentan a un quartillo divertido que sacan después de algunos intentos.

Próximo objetivo: La Baleine. Via "Balance" (6c)

De camino nos paramos en unos bloques de un par de metros, donde salen 2 quartillos de adherencia muy divertidos.

Nos encontramos con un grupillo de gente que van a atacar la misma via. También se nos suman una pareja que estaba probando antes un 6b, en el que Pepe les canta los pasos. Todos encadenan el 6b y se concentra la atención en el objetivo del dia.

Todos le dan unos cuantos pegues... nada, siempre falla el mismo paso (bloqueo de talón, mano izquierda mala, balanceo del cuerpo y bloqueo con el pie izquierdo). Raül se pica con la via y es el primero en sacarla, limpia y continuada. Le sigue Xavi (del otro grupillo). Estan todos exaltados!! Tienes que sacarla!! La prueba Toni, se deja los dedos y cae. Pepe le da unos pegues más, y al último intento saca el paso! De la euforia y el esfuerzo se peta de brazos y no hace más que mirar abajo... Cae... La próxima vez ya es tuya!!

No hay fotos porque hacía demasiado frío para sacar las manos del bolsillo!!

Vuelta a casita con las yemas rojas, el brazo derecho lleno de arañazos, gentileza del granito, y un buen sabor de boca inmejorable.

La sencillez del pensamiento de un niño

2008-10-24T14:27:00.002+02:00

- No sois en absoluto parecidas a mi rosa; no sois nada aún -les dijo-. Nadie os ha domesticado y no habéis domesticado a nadie. Sois como mi zorro. No era más que un zorro semejante a cien mil otros. Pero yo lo hice mi amigo y ahora es único en el mundo.
Y las rosas se sintieron bastante molestas.

- Sois bellas, pero estáis vacías -les dijo aún-. No se puede morir por vosotras. Sin duda que un transeúnte común creerá que mi rosa se os parece. Pero ella sola es más importante que todas vosotras, puesto que es ella la rosa a quien he regado. Puesto que es ella la rosa a quien puse bajo una campana de cristal. Puesto que es ella la rosa a quien abrigué con un biombo. Puesto que es ella la rosa cuyas orugas maté (salvó dos o tres que se hicieron mariposas). Puesto que es ella la rosa a la que escuché quejarse, o alabarse, o también, algunas veces callarse. Puesto que es mi rosa.

Y se volvió adonde estaba el zorro:
- Adiós -dijo.
- Adiós -dijo el zorro-. He aquí mi secreto. Es muy simple: no se ve bien sino con el corazón. Lo esencial es invisible a los ojos.
- Lo esencial es invisible a los ojos -repitió el Principito, a fin de acordarse.
- El tiempo que perdiste por tu rosa es lo que hace a tu rosa tan importante -dijo el zorro.
- El tiempo que perdí por mi rosa... -dijo el Principito, a fin de acordarse.
- Los hombres han olvidado esta verdad -dijo el zorro-. Pero tú no debes olvidarla. Eres responsable de para siempre de lo que has domesticado. Eres responsable de tu rosa...
- Soy responsable de mi rosa... -repitió el Principito, a fin de acordarse

Fragmento de "El Principito"

Etapes

2008-10-22T05:34:00.001+02:00

1 somriure

__1 mirada

____1 caricia inocent

______1 abraçada

________1 sincera i sentida abraçada

1 decepció

__1 paraula

____1 nova mirada

______1 somriure de disculpa i anyorança

________1 ilusió

2 decepcions

__1 sentiment

____1 vot de confiança

______1 mirada diferent

________1 por

1 última trucada.......