El Cirerer

Una vida nova al jardí, amb la pell lluent i plena de ganes de florir. Amb les arrels en terra ferma i el sol dibuixant reflexes a cada branca...

La fortalesa del seu tronc acceptarà la poda i agrairà les cures de les mans que el van plantar. Florirà cada primavera sota la mirada càlida dels nostres records, que identificaran el seu moviment amb el suau balanceig d'aquells cabells negres.

I les cireres ompliran el buit que tenim a l'estòmac amb la dolçor característica que evoca aquell somriue...

Tinc ganes de veure com creixes.

Tinc ganes de veure't de nou.