RATIO, tot un exemple.

"RATIO és un servei específic i organitzat que promociona el temps de lleure a persones amb discapacitat intel·lectual basat en els principis d'inclusió social, normalització i qualitat de vida."

Es pot definir amb unes quantes paraules, però el que ofereixen abarca molt més que un simple servei d'organització d'activitats de lleure.

El treball d'aquestes persones val els diners que s'han de pagar, i molt més. I és que aquest, no és un treball remunerat qualsevol. Les persones aquí involucrades tenen una vocació, uns principis, molta paciència i un clar sentit d'igualtat. Perquè, és cert que els usuaris d'aquest tipus d'associació necessiten algunes atencions especials, però és igual de cert que mereixen poder disfrutar de tots els plaers de la vida.

Cadascú gaudeix del seu temps en la mesura de les seves possibilitats, però no tothom és capaç de valorar la diversió i la felicitat de la mateixa manera que aquestes persones. Són feliços jugant a futbol, pintant murals, anant a ballar o prenent una taronjada en una terrasa, mentre prenen el sol. Això si que és disfrutar de les petites coses.

Però no tot és divertir-se! En aquests "esplais" també els ensenyen, contribueixen en la seva educació, perquè les persones amb discapacitat intel·lectual necessiten ser educats constantment. Les famílies, en la majoria dels casos, són sobre-protectores i això de vegades impedeix donar una educació acurada. El suport dels membres de les associacions aporta conceptes realment importants en la vida d'aquestes persones, contribuint al seu desenvolupament i creixement personal, i millorant les seves vides en el dia a dia. És un fet a valorar, doncs també és salud pels familiars.

El problema, però, és la insuficiència d'agrupaments com aquest. S'hauria de promoure més la creació de nous grups regits per pautes de treball similars. I, més important encara, totes aquestes associacions haurien de ser de més fàcil accés. És complicat trobar-les i la majoria estan amb "aforo completo". Potser una mínima inversió pública en temes d'aquest caire social donaria més facilitats a famílies amb possibilitats reduïdes.

D'altra banda, hi ha molts tipus d'associacions: casals d'avis, esplais, centres de dia... La pena són aquells llocs on, tristament, s'aparquen les persones. No són cotxes, ni caixes, ni objectes inservibles. No es poden deixar en un lloc només per poder tenir temps lliure per nosaltres. Doneu-los l'oportunitat de gaudir i d'aprendre. Tots necessitem tenir el nostre espai.

Des d'aquest modest blog, agraeixo sincerament el treball de Ratio envers tots els nens, i no tant nens, que participen a les seves activitats.

Per més info: RATIO