T'estimo Bonica!!

.

Soñando despiertos

Un fin de semana de lo mejorcito.

Con família y amigos, con membrillos y fotos al atardecer del otoño. Con visiones de una luna gigante, y sus cráteres caprichosos. Con cena a lo grande, y la castanyada como excusa. 

Con los pies en el aire y las mil fotos de una sonrisa nerviosa...

Cuesta dejarles marchar después de unos días así. Pero lo compensa la alegría que se podía oir en su voz.

Gracias Ori!

Fotitos desde el cieloo!

GAM a la Portella petita

Sembla que Montserrat ens ha robat el cor...

Com pot ser que tant a prop d'una gran ciutat hi hagi un lloc tant especial?


Com ens prenem el dissabte de relax, escollim una via amb poca aproximació i ràpida de fer. Ja feia temps que la teníem en ment: la GAM o Aresta Brucs a la Portella Inferior. Són 100 metrillos amb 2 passos. Un de 6a i un de 6a+. Jo vaig haver de fer servir els streps... é lo que tiene ser bajito!

Com a la ressenya surt tot més que ben explicat, em limitaré a disfrutar d'algunes fotos.

Moments de descans a la R1

Xavi un cop superat el passet de 6a. Gràcies pels streps!

Encara he de millorar molt el meu artificial, però començo a pillar-li el truquillo!

Cim a la Portella. I er fotógrafo.

M'ENCANTA MONTSERRAT! Per cert, aquesta del cim, sóc jo!

Una via més a la llista, molt maca i senzilleta. Un dia més per recordar. I una experiència més per somriure.

Gràcies.

FOTITOS!!

La Línia Màgica de Gorros

Dissabte ja tenim gusanillo de via llarga, i tornem a la, per mi recent descoberta, Montserrat.

Buscar una via aquí és complicat si no saps per on començar. A quin sector anem? Quina via mirem...? Així que agafem una que ja vam imprimir fa unes setmanes.

L'afortunada és la Magic Line (150m, V+), al Gorro Frigi.

Vista dels Gorros des del pla de Sant Joan

Un cop al Pla de Sant Joan, amb 5 minutets ens plantem a peu de via.. Quin Luxe!! Això si, prèviament havent pagat el funicular.

L'entrada a la via ja impressiona. Es reconeix molt fàcilment, per la bauma que dón el primer pas de V+ i que està a 1m de terra. Vinga... que no fa fred... Quan començo a pujar jo, ja no em noto els dits i tiro de la preciosa cinta ataronjada que em crida perquè l'agafi.

Xavi al primer llarg. Buscant la línia màgica d'spits rovellats...

Ja a la primera reunió, toca el solet... I com ho agraeixo!! Les vistes de l'elefant guapíssimes... ara m'he encapritxat d'aquest paquiderm de conglomerat.

Des de la R1

El segon i tercer llarg són molt curtets. Nosaltres vam fer les dues reunions que marquen, però suposo que es podrien emplamar. Trobar els spits és una feina molt laboriosa quan tenen el mateix color marronós que la roca, i ens prenem el nostre temps.

El quart llarg comença amb uns 5m de V senzillet seguits per uns 5m més de V+. Aquests metrillos són de paret vertical, per mi una mica desplomadeta, que personalment em fa plantejar-me què collons hi faig allà dalt. El company no et sent des de la R (on hauré ficat els walkies....?), de manera que ni "pilla" ni "dóna'm corda" ni punyetes semblants... Altra vegada, les brillants i estimades cintes reclamen que les agafi i així surto d'aquell murito angoixant.

La resta del llarg és facilet, IV+ tombat. Oju no us salteu la reunió. És difícil veure-la. Està un parell de metres per sota d'uns blocs sueltos, amb els que s'ha d'anar en compte. Si arribeu a la sabina, us heu passat la reunió!! Ves per on, nosaltres no la vam veure i vam acabar seguint uns parabolts grocs que portaven al cim. Diria que vam fer l'últim llarg de la Badalona.

De totes maneres, una via molt guapa. Els seguros feien una mica/bastanta por, però arribar a dalt del Gorro Frigi és una meravella. I els 5 minutets de "siesta" allà dalt també van ser glòria.

Arribant a la creu.

Fotos FOTOS fotos!!!

Instants...

Cada moment nostre, que ens pertany. Quan fem el que sentim, quan vivim intensament.

Són moments de serenitat, on som feliços.

Són aquests instants els que ens fan somriure inconscientment i dels que hem de treure l'empenta pel dia a dia.

I deixar crèixer dins nostre la ilusió del pròxim projecte.

Són instants de vida.

Vull escoltar com riuen.

PANXA DEL BISBE, la via dels 27...

Dissabte: Pel Davant + variant de Canaletes (160m, V)

Ja venia tota la setmana mirant aquesta via. Havia llegit bones referències! I en vista que a Gorros es planificava una massificació... anem sense pensar-ho cap a la Panxa del Bisbe.
Podeu creure que mai havia pujat al Monestir?? Bé, segons les meves fonts, si que hi vaig pujar, però no m'arriba la memòria... em va semblar un lloc encantador, traient el corrent de gent que circulava pels empedrats, és clar.

El Monestir, des del camí dels mil esgraons.

Si si... dels mils esgraons! buff!

En agafar una mica d'alçada i entrar a la vall, la inconfundible corba de la Panxa del Bisbe. Sembla un ullal solitari. M'estic enamorant de les formes de Montserrat... Ojuuu Vilanova, que perilla el teu primer lloc al rànking!

La prominent Panxa del Bisbe.

Reconèixer la línia de la via és senzill si portes la foto de la ressenya. La bauma horitzontal és molt característica i comences assegurant des del mateix camí. El problema és trobar la primera xapa. Ja podeu buscar ja... que no la veureu des d'abaix. I no és que estigui molt amunt, però és marró i es confon amb la roca.
El Xavi es calça els gats i tira amunt, i ja quan crida que ha trobat la xapa, comença la nostra escaladeta.


El primer llarg són 40m de V. Hi ha un passet de V+, però es fa molt bé si veus el bolo salvador. Abans de la reunió bona hi ha 2 spits rovellats i mig retorçats que, evidentment, no són una reunió. Totes les reunions aquí estan amb parabolts i algunes amb anelles.

Xavi muntant el primer llarg

El segon llarg és ben curtet, 15 metres facilots de IV+, amb una mica de flanqueig a l'inici.

Disfrutant del segon llarg... o curt!

Aquí ja s'agafa la variant de les Canaletes. Guapíssima! Esplèndida! Em va encantar!
Serà el tercer llarg. Són 50 metres de IV+. L'entrada a la canaleta pot semblar algo estranya, però és ben divertida! Semblen escaletes excavades per l'aigua...
Això si, quan s'acaba la canaleta la paret es tomba de cop i ja no s'escala, es camina... Vigileu amb les pedres! Muntem reunió a l'alzina de la que parla la ressenya. Preneu-vos 1 minutet per assaborir les vistes des d'una reunió ben còmoda.

R3, un lloc per quedar-s'hi uns minuts.

Ja només queda 1 llarg. Són 55 metres de III. Oju amb les cordes perquè nosaltres en portàvem de 60 i gairebé vaig haver de començar a pujar jo. Va anar ben justa la corda! I per cert... no sentireu al company. Si haguéssim tingut uns walkies..........

És un llarg lletjot. No vam seguir la línia de la ressenya, feia un flaqueig que vam considerar innecessari. Així que pel recte. 20m, aprox d'arbustos, pedros lliures... fins que la paret queda neta. Tombada, però neta. Potser no és un llarg maco, però val la pena arribar fins a dalt.

No em ficaré amb el punt on estan muntades les reunions per rapelar... perquè sóc una amateur... però bueno....

Des de dalt, una cara de les vistes...

És un dels moments que guardaré amb més recel. I espero que el pròxim sigui sobre un dels gorros que podíem contemplar des del cim.

Quin regal!!! Gràcies!!!!

...I quina baixada.....

Ommmm Mani Padme Hummm...

Diumenge, ens llevem sense cap pressa. També és important saber gaudir dels moments de tranquilitat!
Mirant blogs i webs, recordo una via que vaig veure que semblava facileta i divertida... Decidit! Cap a Agulles!

L'aproximació és molt maca, tot i que no vam seguir el camí marcat. La ruta que vam seguir semblava més aviat una gimcana... Trepadetes per cordes fixes, destrepadetes per arrels i més cordes fixes... Tot un entreteniment!
Deixant de banda la inquietut d'arribar a peu de via abans que els núvols, va ser una caminadeta d'allò més divertida.

Fent senyals per trobar l'agulla de l'Arbret..........

Ja l'he vist!!!

Vam escollir la via "Om Mani Padme Hum", 100m de grau màxim V. Són 3 llargs maquíssims, agradables d'escalar i amb unes vistes que fan caure de cul!
El primer llarg són 50 metres de IV/V-, que acaben a una reunió d'allò més còmode en una petita bauma. Només tocar la paret ja començo a disfrutar! Només hi ha un passet raro per passar una bauma molt petiteta, però es fa bé, hi ha "bolos" per tot arreu... quin agafo?

Xavi a la R1, com si estigués al sofà de casa...

Arribant a la R1!! I quines vistes!

El segon llarg són 25 metrillos de V, tot i que em sembla més fàcil que el passet del llarg anterior. M'encanta aquesta via!!

A meitat del L2.

I finalment, el tercer llarg. Hi ha una reunió intermitja que serà l'única assegurança que trobem. El llarg és facilet, III+/IV, però puges i l'assegurança queda al final d'una repisa enorme just per sota teu... Així que millor no despistar-se!
I en arribar a dalt, l'arbret que ens farà companyia. I les vistes. Impressionant!

Descansant a dalt de l'agulla de l'Arbret.

Amb només 3 llargs facilets tenim el privilegi de mirar des de dalt el magnífic caos d'Agulles. Poques coses he fet més recomfortants que menjar-me una xocolatina amb aquestes vistes, i haver-ho compartit amb algú tant important. Pot semblar que no, però fer cordada i compartir cim crea uns llaços molt difícils de trencar.

Una part de les vistes des del cim.

Quina serà la pròxima agulla?

Fotos Fotos!

Coneixent el Montsec...

Com és un cap de setmana de relax, diumenge decidim fer una mica de domingueo.
No coneixia el Congost de Montrebei, però tantes meravelles n'he sentit, que hi havia d'anar.

Per cert... parada indiscutible pels més curiosos, el lavabo SEC del pàrking... no diré més!

Inici del cami, maco maco!

Per un ull humà normal, a la foto s'aprecia un pont d'allò més divertit. Per un ull amb deformació professional, s'observa un bloc de tamany considerable i el camí que ha seguit destrossant arbres i demés...i la cicatriu fresca que ha deixat a la paret... juuuur!!

Un caminet maco que incita a clicar el disparador de la càmara... sort que ja no anem amb carrets!

Els colors acompanyaven. El blau intens contra el gris ataronjat de les imponent parets... preciós.

Temps per passejar admirant, per xerrar i per relaxar la ment. Deixant les procupacions a l'inici del camí i sentint el temps ben aproftat.

Hi deu haver milers de milions de racons com aquest amagats per tot el món... I qui els pogués veure tots!

Huyendo de la lluvia

Miramos la meteo el miércoles: lluvia por todas partes, todos los días a todas horas....

Miramos la meteo el jueves: Viernes sol, sábado sol y nubes, domingo lluvia en el pirineo..

VAMOS A CAVALLERS!!

Con algo de miedo por si se daba un cambio repentino en el clima, subimos el viernes por la mañana, después de una agradable cenita en Talarn.
El día, espectacular, ni una nube. Algo de frío a la sombra, pero al sol sin camiseta!

Así que, "llegar y moler" (....."arribar y moldre"....existe traducción?).

Escalamos...

Y escalamos...

Y Escalamos más...

Seguimos escalando...

No parábamos de escalar...

Pasó mediodía y seguíamos escalando...

Y escalando...

Y una vía tras otra... escalando...

Y escalando en adherencia bajo el tórrido sol que casi deshacía el granito... y las gomas de los gatos...

Y por la tarde... seguimos escalando....

Y escalando....

Escalando un poquito más....

Bufff... una jornada de escalada que parecían más bien 2!!

9 horas escalando y probando vías, algunas con pasitos que quizá sea mejor hacer en invierno, cuando el gato se queda pegado al granito...

Algunos se apuntaron 6b's, 6c's... probaron 7a, 7a+....

Incluso hubo quien quedó afectado por la belleza de un 7b y casi ni cenó recordando los pasos que tendría que repetir la mañana siguiente.

Sábado amanece perfecto, solecito y alguna nube.

Eso empuja a un par a hacer la Pistacho Asesino... eso si, corriendo y cagando leches por si esas pequeñas nubes decidían volverse amenazadoras..

El resto, un par de fanáticos y yo, volvemos a African Wall, donde está ese 7b que ha dado tanto que hablar.... Por suerte, Julia encadena y se queda bien relajada.

Jesús calentando en un V que parecía algo más...

A primera hora de la tarde la nubecita de la mañana se convierte en algo más gordo y caen las primera gotas... desmontamos, la pareja Pistacho ya ha vuelto al coche. Así que recogemos y bajamos a ver la zona de bloque.

Parece que Cavallers se ha terminado por este fin de semana, así que bajamos a Talarn, donde no puede faltar una buena cena improvisada.

Domingo de meteo dudosa... bajamos a Vilanova de Meià. Solete, perfecto!

Es arriesgado meterse en una vía larga, así que hacemos deportiva por el Contrafort para terminar el fin de semana con un buen sabor de boca. En toría, día de descanso. Se hace algun V+.. un par de 6a... ya se ponen en un 6b... en fin....

Yo muy contenta, no escalé mucho, pero si me peleé varias veces con un 6a de un solo paso. Para mi, un pequeño avance que me motivó un poquito más, aunque al final no saliera.

Por cierto, el albergue de Erill la Vall es perfecto. Muy guapo, limpito y barato!

.

.

Más fotiquis!

Próximamente...

Fin de semana largo y muy bien aprovechado.

2 días en Cavallers y 1 en Vilanova de Meià... Y todos con sus respectivas noches.. y buenas cenas!!

A ver si esta tarde o mañana me pongo las pilas y actualizo!